Primer de tot convé fer una petita reflexió sobre aquesta ruta. Per visitar la Cala has d'accedir forçosament pel que era zona militar. I diem “era”, perquè a pesar que existeixen encara els filats que delimiten la zona, es troben completament oxidades, en alguns trams no existeixen i en uns altres encara figura alguns rètols
esbucats recordant-te que estàs en zona militar prohibint-te el pas. Les instal•lacions que allí es troben estan completament abandonades i semidestruídes. Però tothom accedeix. I aquí ens sorgeix la nostra pregunta: Continua sent allò zona militar?. Hi ha rètols que avisen del perill d'accedir assenyalant que ni la propietat ni les autoritats es fan responsables del que pugui ocórrer-los a els qui infringeixin aquests avisos de prohibició. Però, no obstant això, les delimitacions de la zona (filats oxidats i destruïdes, barreres trencades, casetes de guàrdia esbucades, controls de pas totalment abandonats i destruïts etc.etc.) permeten el seu accés perfectament. Qualque cosa s'hauria de fer. Les autoritats competents haurien de prendre mesures per arreglar això. Si es permet l'accés del públic, allò s'ha de condicionar eliminant els perills que existeixen (pous arran de terra, cisternes, fossats, enderrocs, pavellons en ruïnes, quilòmetres de túnels subterranis, etc.etc.) Se'ns ocorre que l'Ajuntament de Calvià podria fer-se amb aquesta zona per condicionar-la i mostrar al públic els llarguíssims túnels, búnquers, refugis, nius de metralladores, plataformes, etc. que encara es poden contemplar. Seria digne de veure degudament condicionat. Si a més a més es fes una baixada a la Cala, aquella zona seria de les millors del terme. Les seves aigües cristal•lines són verges i et conviden que baixis a nedar. El que no pot fer-se és abandonar unes instal•lacions militars de milers d'hectàrees amb tot el complex de passadissos subterranis que existeix en aquest lloc, únicament posant uns lletrerets que diuen que està prohibit el pas i deixant que amb el temps es deteriorin i caiguin. Algú, repetim, hauria de prendre qualque tipus de mesura en aquets l'assumpte. Interessats en aquest tema, acudim a Internet per trobar informació. Hi ha moltíssima. Per a mostra prémer el link que figura a continuació que es troba penjat a You Tube, es espectacular: http://www.youtube.com/watch?v=UIjuh-RrGgg&feature=related
Aquí, en aquest túnel precisament, ens varem ficar Vicenç i jo i després de caminar uns 100 metres en la foscor i veure, o millor dit, no veure el final del túnel (les fotos que va treure en Vicenç donen fe) varem decidir tornar endarrere escapats. La resta de l'expedició ni tan sols s'havien adonat que faltàvem. Ay, Ay, Ay, que caldrà canviar al cap de centúria...
Però bé, nosaltres havíem decidit anar a visitar Rafeubetx i varem deixar els cotxes en el penya-segat just a l’inicií del camí que creua les instal•lacions militars fins a desembocar en la carretera que porta a Cala Figuera. Comencem doncs la nostra marxa pel citat camí i de seguida arribem a una barrera de ferro amb una caseta de guarda abandonada que et recorda que estàs en zona militar. Com hem dit els filats estan trencats, oxidades i en alguns trams destruïdes, i varem accedir a ella guiant-nos pels consells d'una dona alemanya que anava a passejar amb la seva filla i els seus gossos per aquelles instal•lacions (què perillós és allò per als nens!). Després, deixem el camí principal i ens dirigim cap a la dreta, cap als penya-segats. Allò no tenia pèrdua. Sabíem que a l'esquerra teníem la carretera i a la dreta el mar. Quan arribes a la vora del penya-segat, les vistes són impressionants i més si tens la sort, com noltros varem tenir, de topar amb un dia esplèndid: l’Illa del Toro, la immensa Cala verge, les coves, les nombroses coves repletes de nius de velsíes u orenetes de mar, com els he vulgueu dir, que sortien i entravem sense aturar. Tot això es digne de veure.
Caminant i fent fotos vorejant el penya-segat, ens trobem contínuament construccions militars. Primer búnquers (si accedeixes a ells, t'adones que efectivament estan fets a prova de bombes). Després, nius de metralladores situats just a la vora del penya-segat des de on es perd la teva vista si mires cap l’horitzó. A la vorera del “niu” hi ha unes escales que t'introdueixen a un entramat de túnels que travessa tota aquella zona, des d'aquest punt fins al far situat a quilòmetres de distància. En aquests túnels existeixen unes dependències amb reixes que havien de servir com a presó, segons hem pogut esbrinar per Internet i comprovar pel vídeo que hem trobat. Pobres dels homes que degueren estar allí tancats i enterrats (per que estar allà baix es com si estiguessis enterrat viu). Continuem la nostra marxa i per tots els llocs existeixen casetes, dependències, pavellons abandonats, testimonis muts del que qualque dia allò va haver de tenir una activitat militar frenètica. Totes aquelles dependències et conviden a pensar el que va haver de ser en el seu temps. T'ho imagines sense fer molt d’esforç. Continuant la marxa tornes a trobar-te amb més pavellons i fossats de lo que podria haver estat un polvorí, uns murs de pràctiques de tir, respiradors que surten a tot a reu de les entranyes de la terra i uns grans forats rodons on havien d'estar situats els gegantescs canons que en el seu moment van tenir la missió de salvaguardar aquesta costa. Veritablement molt curiós.
I com l'excursió s'havia convertit en una agradable visita turística en la qual havíem invertit 1,38 hores efectives per recórrer únicament 4,578 quilòmetres, varem prometre tornar un altre dia per arribar fins al far de Cala Figuera que albirem al lluny. Ara, com tots estàvem pensant en la paella que ens anàvem a empassolar, acordem tornar amb la promesa de realitzar l'excursió fins al final, deixant-nos de visites turístiques a les instal•lacions militars.
En definitiva un matí molt agradable, amb un passeig per camins de garriga de molt fàcil accés vorejant el penya-segat de Cala Rafeutbex, amb vistes impressionants i amb detalls puntuals històrics que et fan pensar quant i com van haver de treballar allí alguns homes per realitzar tot aquell entramat defensiu d’aquella part de la nostra costa.
Posem a continuació unes fotos que va fer en Miquel Barceló esperant que en Vicenç ens remeti les seves. Si voleu veure-les més prop, clicau d’amunt d’elles.
Fins a la propera excursió! Adéuuuuu.
Fotos Trigo
No hay comentarios:
Publicar un comentario