Avui els caps d’itineraris estaven afora i la resta del equip hem tingut que decidir a on anàvem d'excursió. Després d'un canvi d’impressions democràtic a l'hora de sortida, hem decidit anar a la Finca de Son Real, en la costa nord-est de l’Illa, entre C’an Picafort i Artà.
El dia no era molt bo, estava ennuvolat i encara que la temperatura no era molt alta, alguns anàvem preparats per banyar-nos.
En el cotxe d’en Miquel (mig turisme-mig microbús) perfecte i comodíssim, ens hem ficat els 6 camí de Santa Margalida. Hem tardat gairebé una horeta i mitja en arribar-hi i hem aparcat en el pàrking de la pròpia finca de Son Real, una antiga possessió que encara es troba operativa amb animals de granja (porcs negres, gallines “faraones”, ànecs, indiots i altres animalets). En aquesta finca, de gairebé 400 hectàrees d'extensió propietat del Govern de les Illes Balears, existeixen jaciments arqueològics i antigues pedreres de marès de gran valor històric. També hi ha a la mateixa platja, dues torres militars d’enfilació.
No més arribar ens hem dirigit a l'oficina d'informació què està gestionada per la “Fundació pel desenvolupament sostenible de les Illes Balears” i després d'abonar els corresponents tiquets, hem entrat acompanyats per un guia a la casa de la possessió. Allí ens han introduït en una sala amb el trespol de vidre, on es podia veure il•luminat un paviment rocós a uns 50 centímetres de profunditat, que suposem havia de ser prehistòric, perquè la veritat no ens ha donat temps a llegir de què es tractava. De seguida s'han apagat les llums i en una pantalla ens han posat un documental sobre la finca
de Son Real, la veritat molt interessant. Després, ens han passat al que era la planta baixa de la casa que han convertit en un museu de costums mallorquines, molt interessant, on t'expliquen la vida dels nostres avantpassats, els seus costums, el seu treball, la seva forma de vida. Amb un joc de llums molt bé aconseguit i un so en “of” de converses entre pagesos i sons del camp (ocells, ovelles…) et fa l'efecte que has retrocedit en el temps i que estàs vivint en aquella possessió. Una cuina mallorquina perfectament reproduïda, amb la seva llar, mobiliari, estris, etc. etc. mostra la forma de vida que tenien els pagesos mallorquins al segle passat. Els utensilis
originals que utilitzaven en aquells temps per treballar en les pedreres de marès, els instruments de música que empraven, els útils de llaurança, les armes que empraven els “garriguers” etc. etc., tot està allí exposat. A més, a mesura que vas avançant a poc a poc, unes pantalles et van demostrant com feien el pa, el formatge, el carbó, com caçaven… En una paraula, una demostració molt bé assolida que et demostra amb tot luxe de detall com era la vida del pagès mallorquí. Perfecte. Després, puges a la planta alta de la casa que està dedicada als jaciments prehistòrics que en la finca s'han trobat. Allí, en una reproducció natural d'una excavació, t'ensenyen la complexitat i paciència que han de tenir els arqueòlegs en el seu treball. Mostres d'un crani prehistòric, puntes de fletxes, utensilis de defensa i trossos de ceràmica, estan allí exposats al públic amb una informació exacta i moderna que t'explica perfectament el que estàs observant.
I si puges a l'altell de la casa et trobes amb unes reproduccions també naturals de dos “voltors negres” mallorquins, amb uns sistemes molt curiosos d'observar a través d'una pel•lícula, la forma d’alimentar-se aquests animals. La veritat és que val la pena veure-ho.
Després d'aquesta visita històrica-cultural, varem berenar en un banc que hi ha just davant de la porta de sortida. Amb les forces reposades ens varem disposar a començar en realitat la nostra excursió. Hi ha quatre rutes a seguir que et porten al mateix lloc. Nosaltres triem la mes llarga, una que posava a Son Bauló amb 3,6 Quilòmetres de longitud. El camí és molt bo, pla completament, que discorre per una zona de garriga i pinars-savinars fins que arribes al mar, just davant de la necròpolis.
es troben no gaire lluny d'aquell lloc i que formen part d’un conjunt de 14 parelles que s'ubiquen des de l'Albufera de Muro fins a la Colònia de Sant Pere de manera regular i separades per un interval d'1,2 quilòmetres. Aquestes torres servien originalment per fer exercicis militars amb els submarins del 'Polígon d'Armes Submarines' que va funcionar del 1941 al 1970.
Una cosa que ens va cridar l'atenció es l'aroma a camamil•la que es respirava en aquella zona. Efectivament moltes mates d'aquesta planta es troben a la platja. Espècie protegida, hi havia zones on hi havia més concentració d'elles que estaven fitades amb cordes i estaques. Igualment trobem allí moltes mates de “fonoll marí”. Caminem per la platja cap a Sa Punta des Patró. Examinem la torre d’enfilació que es troba més prop del mar i varem menjar per allí, darrere d'unes dunes en la sorra. El dia gris que ens va impedir banyar-nos, al final ho varem beneir, perquè un dia a ple Sol en aquell lloc sense cap ombra, hagués estat de por.
En definitiva, una curteta excursió de 6,917 quilòmetres i 2,09 hores efectives, molt fàcil, maca i molt interessant per conèixer la vida de la pagesia als segles passats.
Fins a la properaaa!.
Les fotografíes son de'n Trigo i Miquel Barceló, encara que estàn barrejades.
(Si voleu veure-les millor, clicau d'amunt d'elles)
No hay comentarios:
Publicar un comentario