UEP!: EXCURSIÓ: "SA VOLTA DES GENERAL".

viernes, 27 de mayo de 2011

EXCURSIÓ: "SA VOLTA DES GENERAL".

Dijous passat havíem decidit fer aquesta excursió (que és de les més clàssiques de la Serra de Tramuntana) ja que els caps d'itineraris es trobaven de viatge. Avui, a l'hora de partir, ens han renyat per haver decidit realitzar “Sa Volta” una altra vegada (ja l'havien fet en altres ocasions). Però com en el nostre grup la majoria es la que mana i el dijous passat els caps ens varen deixar abandonats…em sortit per fer “Sa Volta des General”.

Per cert, un dels caps ens ha dit que esbrinéssim perquè es diu “Sa Volta des General”. Ho em fet i sembla ser que aquesta sendera es denomina exactament “Camí dels Carabiners” o “Camí de Baix de Son Bunyola”. El nom de “Sa Volta des General” es refereix al punt de sortida del camí, que es troba en una corba molt tancada de la carretera d'Esporles a Banyalbufar, exactament en el Km. 85,5 de la Comarcal C-710, en els voltants de la qual tenia allí la seva residència antigament un militar, un general para més senyals. D'aquí el nom que els forans van batejar a aquesta corba (no al camí) com “Sa Volta des General”. Encàrrec complert.

Doncs bé, en arribar al quilòmetre esmentat de la carretera de Banyalbufar, abans d'entrar en la famosa corba, hi ha un petit aparcament on comença el camí que ens portarà fins a és “Port des Canonge”.

El dia lluïa magnífic. Amb un Sol que empenya i amb 30º de temperatura hem iniciat la nostra excursió. El camí és molt bo. Es un camí de carro exceptuant el tram central que és un tirany, no està empedrat però es conserva molt bé. Tot es de lleugera baixada, ja que al punt de partida ens trobem a uns 180 metres d'altura sobre el nivell del mar. A la dreta tenim un penyal en unes condicions que no són de fiar per perills de despreniments. A l'esquerra una pineda en tot el vessant que arriba fins al mar, en alguns llocs no apte pels que patim vertigen perquè el precipici és considerable i el vessant és gairebé vertical. Penses que si fotessis una relliscada per allí, difícilment et podries aturar abans d'arribar al mar. Però això solament ocorre en alguns punts.

Vas baixant pel caminet a poc a poc mentre vas observant en tot moment el mar, alguns velers anfora que naveguen i aquesta aigua exclusiva de la nostra Illa que va canviant de color a mesura que la teva vista es va perdent en la seva immensitat.

Prop de la riba completament transparent fins al punt que pots observar perfectament el fons i a mesura que la teva vista es va allunyant, el color de l'aigua es va transformant en aquest blau o verd turquesa tan característic de “Sa Roqueta” per posteriorment passar al immens blau marí. Avui, amb el dia tan clar que feia, el mar estava completament en calma i des d'allà dalt es podien observar perfectament aquests canvis de colors tant característics de la nostra terra. Les magnífiques fotos d’en Vicenç donen fe.

I caminant arribes a un punt que la sendera es talla per la carretera asfaltada que porta a la finca de Son Bunyola. Abans, el company especialista en caigudes que sempre ens a companya ha tornat a relliscar, però s’aixecà com sempre com a si rés com ja ens te acostumats.

En aquella bifurcació de la carretera de Son Bunyola ens hem aturat a berenar per després tornar a agafar la mateixa sendera que continua a l'altre costat de la carretera fins que arribes a la platja de Son Bunyola,o millor dit a “Cala Gata”, totalment de roques.

La hem travessat sense aturar-nos, em pujat un petit monticle i em arribat al mirador des “Port des Canonge”. Aquella imatge, amb el terrenys geològics dels voltants (els més importants de Mallorca), les casetes de pescadors i la platja d'algues i roques polides (ideal per qui no li agradin les platges de sorra) no ha canviat amb el transcurs dels anys, es manté intacte, a Déu gràcies.

Però no ens hem detingut aquí i hem continuat vorejant la platja per un caminet que ens conduïa cap a un bosc d'alzines. Curiosos que som, ens hem ficat per allí, hem passat just per davant d'una casa i vorejant una reixeta i per un passadís de “betcés”, hem arribat a un punt on no vèiem possibilitat de seguir. O almenys això ens ha dit el nostre cap de centúria a qui hem enviat a explorar la zona. Seguint les seves indicacions tots han donat mitja volta a excepció del nostre fotògraf que volia continuar per plasmar algunes imatges d’aquell lloc i el que subscriu que ha decidit acompanyar-li per filmar.

I ah!, amic, després de pujar una costeta bastant pronunciada hem sortit a un camí que es ficava cap a la muntanya per la nostra dreta i cap al mar per la nostra esquerra com a senyalat en la fotografia en Vicenç. Hem seguit cap a la esquerra i hem arribat a una zona idíl•lica per una escaleta que dona just a la vorera del mar. Les roques planes et convidaven a caminar per d’amunt d'elles i a donar-te un bany en aquella aigua transparent. Mentre pensavem si ens ficavem a l'aigua o no, el meu company havia trobat una cabanya de pescadors que li degué captivar per la quantitat de fotografies que va fer de tots els costats. I filmant aquell lloc varem veure a 100 metres que hi havia una platgeta verge a von podíem haver arribat fàcilment i banyar-nos, menjar i fer una “capadeta” després de dinar en cas d'haver vingut tots. Cagon Dena!. Al final hem decidit tornar amb la resta de l'expedició.

Després de passar per aquell passadís emprenyós de “betcés” hem arribat al Port des Canonge i des de allà dalt em albirat que alguns dels nostres companys s'estaven banyant. Hem estat una estoneta mirant el paisatge i em partit a dinar a l’ombra de un pinaret. Quan els ha entrat a la majoria el “xubec” després de dinar, alguns hem aprofitat per anar a fer un capfico a la platja de Cala Gata que està just al costat. Un que creia conèixer aquest tipus de platja s'havia portat unes sabates de goma per ficar-se en l'aigua com a si rés. I tira tira i aviadet s’ha ficat dins s’aigua... però no més mullar-se els peus, ha pegat una relliscada en aquelles roques polides i relliscoses que per poc se romp el cap. No ha passat rés i ha nedat allí mentre pensava en aquell lloc tan bo que havíem descobert i havíem desaprofitat.

Bé. El retorn pel mateix camí que hem vingut ens ha resultat aquesta vegada una miqueta pesadet perquè ara era tot de pujada, però ho hem fet sense cap dificultat. Per cert que hem vist una barraca de carboner al costat d'una sínia que baixant ningú havia reparat en ella ¿?, havíem d'haver passat per allí avui dematí parlant d'algun tema dels nostres habituals totalment concentrats.

Ha estat un dia tranquil. Una excursió fàcil, maca, de 3,900 quilòmetres i 3,15 horetes efectives de caminar, que pot fer qualsevol persona que vulgui caminar tranquil•lament per a la muntanya per la vorera de la mar.

Després de l'excursió del proper dijous tenim previst menjar una fidefuà, ho escric be (fidefuà), o una fideuà amb ibèrics que deixarem triï el nostre cuiner.

Doncs fins Dijous. Adèu siau.

(Si voleu veure millor les fotos d'en "Trigo", clicau d'amunt d'elles, val la pena)