viernes, 6 de mayo de 2011

EXCURSIÓ SON OLESA-PORT DE VALLDEMOSSA PEL PAS DE S’ESCALETA.


Avui hem fet una excursió molt maca, un poc curteta (5,625 quilòmetres per l’equip (A) i 7,850 per l’equip (B) de dues hores quinze minuts efectives), però que transcorre per un paratge amb unes vistes immillorables. El dia esplèndid.

Hem deixat els cotxes a Valldemossa, just al costat de la possessió de Son Olesa, per que no molt enfora, al costat de la possessió, hi ha una escaleta de fusta veia que t'ajuda a salvar una marjada que és el portell d’inici de la sendera que, per aquella muntanya, et portarà fins al mar, concretament fins al Port de Valldemossa. Com estem a la muntanya, al costat del Puig de Sa Moneda, hem d'anar davallant poquet a poquet els gairebé 450 metres de desnivell que hi ha fins arribar abaïx de tot. Doncs bé. El nostre descens s'inicia en primer lloc, per un camí de ferradura perfectament delimitat en un bosc d'alzines, per després passar a un caminet per a persones, de matolls i pedres, que surt al vessant Nord de la muntanya. Allí la vista és vertiginosa.

Al lluny, allà baix del precipici, observem unes casetes al costat del mar que endevinem és on hem d'arribar. Comença’m el descens i davallant aquell caminet, te n’adones que has de anar molt alerta a travelar amb la vegetació que l’ha cobert. Vas baixant per contínues corbes seguint aquell sender mentre t’atures a observar el paisatge (t'has d’aturar per contemplar-ho ja que baixant no pots llevar la vista de on poses els peus). El punyeter caminet cada vegada es fa més estret i en alguns trams no se veu. Has de mirar per un costat i un altre per endevinar a on es. Ara no més hi ha matolls i roques. Les falgueres, traïdores, ho cobreixen i com ja hem dit, si no vas alerta et fan ensopegar, pel que has d'estar molt atent per on trepitges i no caure de morros. Contínues descendint en zig zag, corba a l'esquerra, corba a la dreta, corba a l'esquerra i així vas davallant pel vessant de la muntanya adonant-te que cada vegada estàs mes a prop. Darrere les muntanyes que tenim davant, albirem al costat del mar Sa Foradada.
L'expedició, que circula en filera (no pots passar a ningú donada l'estretor de la sendera) s’ha anat estirant. Els més veterans van davant i els més perugs darrere. De sobte, sentim veus per allà baix: branaaaaa...abraaaaaa. Que es això?, ens demanem. Al principi ens semblava que era una ovella però, ovelles per aquí?. No podia ser. No era una ovella, era un company que cridava:_a berenar!... a berenar !... ja ens estranyava. Varem berenar tota l'expedició agrupada sota una ombra que trobem. Allà s’estava a la gloria amb aquelles vistes. Les fotos d’en Miquel Barceló donen fe. Després continuem el descens, volta cap aquí, volta cap allà, altra volta cap aquí fins topar-nos amb una edificació en ruïnes molt antiga (està feta de pedres seques) al costat d'un passadís. Aquest ha de ser el “Pas de s’escaleta”, perquè després vénen unes escaletes de pedra que desemboquen ja en el Port.

Hem arribat. El descens a durat quasi horeta i mitja amb la berenada. Continuem caminant cap a l'esplanadeta da devora el embarcador. Asseguts en la terrassa d'un bar, uns alemanys que han baixat amb bicicleta prenen el sol carregant energies per iniciar l’ascens. Quin ascens els espera!. No ho saben bé, curves d’un 30% de desnivell! fins arribar allà dalt... però estan forts els punyeters.

Al costat del embarcador hem descansat asseguts a l'ombra d’una porxada veient com un tros del vessant de la muntanya s'havia enfonsat. Es espectacular veure allò. Enormes roques s'han lliscat fins al mar mentre unes altres s'han quedat a mig camí. Vagi papereta per arreglar tot aquell desgavell.

Unes fotos, unes preses de vídeo, un descanset i venja, que hem d'iniciar la tornada. Tot el que hem baixat ara ho hem de tornar a pujar. I aquí han vingut les discrepàncies. Hi ha hagut dos que s'han rajat i mirant la muntanya per a von havíem davallat, han dit que per aquell caminet no pujaven, que s'anaven per la carretera. Bé, com en el nostre grup regna la democràcia, els altres han assentit i hem quedat -perquè el que subscriu ha estat un dels rajats- a dalt de tot per reunificar de nou el grup i menjar tots plegats. Encara sort que el cap de centúria en veure que els rajats eren els més perugs del grup, no els ha volgut deixar tot sols i ha ascendit amb ells els 5 quilòmetres de carretera. Fotuda carretera, que hi ha des del port fins a dalt!. Al final hem aconseguit arribar sencers i no podem narrar l'ascens per la muntanya del grup principal perquè no estàvem amb ells. Haurà estat un dur ascens -com ens temíem-, perquè per lo vist, a un company li ha donat un atac de molló en ple ascens. Ja ho vol!.

Asseguts als bancs que hi ha al costat de la porta de la possessió de Son Olesa, hem dinat tots plegats. L'encarregat del hotelet rural que hi ha l’enfront , en veure'ns i creure que érem experts excursionistes -ho semblem-, s'ha acostat a nosaltres per preguntar-nos que tal havíem trobat el camí de baixada al Port, per poder aconsellar als seus clients que volen fer-ho. Li hem contestat que el camí estava clar i de fàcil accés i l`homo ens ha cregut. Els alemanys van por tot a reu. Je!. Després hem anat a celebrar l'aniversari del nostre fotògraf a Valldemossa, en un bar que hi ha al costat de la Cartoixa. Allí, ens ha convidat a un granissat de llet amb ametlles i coca de patata. Boníssim!. Molts d’anys Miquel pots tornar a repetir la convidada quant vulguis!.

I això ha estat tot per avui. Una excursió curteta i fotudeta pels artrósics. En fet de millors.

Fins a la propera que promet ser la primera estiuenca a von nedarem a una caleta verge d’aquestes idíl•liques que tenim aquí. Ja ho vorem!. Adéu Siau!.

                                             (Clicau d'amunt les fotos si les voleu veure millor)

No hay comentarios:

Publicar un comentario