martes, 28 de junio de 2011

LA SERRA DE TRAMUNTANA. PATRIMONIO DE LA HUMANIDAD.




El 27 de Junio de 2011 pasará a formar parte de la historia de Mallorca por haber sido declarada la Serra de Tramuntana Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO.

Aunque parezca que nos dejamos llevar por nuestro tinte casero, hemos de decir que lo esperábamos. Los que hemos tenido la suerte de recorrer la Serra, sabemos de su gran riqueza patrimonial. Sus pueblos, su costa, las costumbres históricas de nuestros antepasados que se han quedado reflejadas en el transcurso de los siglos con las huellas que aún se pueden contemplar en toda la Serra, las posesiones, las casas de “nieve”, los hornos de cal, las “sínias” de carboneros con sus barracas, los aljibes, las fuentes, los molinos, los puentes, los caminos de piedra, las acequias, etc. etc. y el paisaje que se contempla desde ahí arriba, son factores que la hacen ser única en el mundo.

Esa iniciativa, que lleva más de tres años fraguándose, recibió desde el primer momento el total apoyo de los ciudadanos y la adhesión de muchos extranjeros famosos que la conocen. Más de 40.000 firmas han avalado esa candidatura. Y es que, quien ha subido alguna vez a la Serra, inevitablemente querrá volver a hacerlo. Simplemente por que es única.


Desde este rincón, nuestro grupo excursionista “Ses Rates Pinyades” deseamos contribuir con nuestro granito de arena al merecido homenaje que la Serra de Tramuntana está recibiendo, publicando algunas fotografías que nuestros compañeros Miquel y “Trigo” han plasmado de ese lugar insólito en las excursiones que hemos realizado.



¡Enhorabuena a todos!.




















sábado, 25 de junio de 2011

EL “MOUPAD”.




Se podrá decir todo de Mourihno, pero la verdad es que está demostrando día tras día que en fútbol es un adelantado y que todos los demás entrenadores le van a la zaga.

Su reciente “invento”, el “Mourihno tactical board”, es una herramienta que faltaba en el mundo del fútbol, utilísima para todos los entrenadores, o mejor dicho casi todos, porque la verdad hay algunos a los que no les podemos imaginar con un aparatito de esos en la mano. Pero la realidad es que con ese software se acabaron las libretas de notas, las pizarritas magnéticas y todos los artilugios convencionales que hasta ahora estaban empleando los entrenadores a pie de campo. Se trata de un programa de información, estrategia y táctica futbolística basado en las últimas tecnologías muy práctico y sencillo, por lo que hemos podido ver en You Tube y en la propia página que Mourihno tiene colgada en la red.

Es un software donde se puede introducir toda la información que desees tanto de tu propio equipo como también de los adversarios a través de un portátil, un móvil o una tableta, aunque lo más práctico creemos va a ser eso último.

Por lo que hemos podido leer, fue el propio Mou el que quiso que una empresa informática de su país desarrollara ese software. Por lo visto, han estado trabajando sus técnicos y él codo con codo y a medida que iban desarrollando la herramienta se iban añadiendo todos los supuestos que el entrenador exigía debía contener. El resultado está ahí. Con ese programa cuyos datos se deben introducir previamente, se puede planificar la estructura táctica tanto de tu equipo como de los rivales y desarrollar infinidad de supuestos, como movimientos defensivos, de ataques, marcajes, posiciones globales e individuales de los jugadores, estrategias a balón parado, desplazamientos, colocación, e incluso planear entrenamientos, pretemporadas, etc. etc.

Para los amantes de las nuevas tecnologías, es un herramienta que sabiéndola manejar, no cabe duda que podrá ser utilísima para todos los técnicos, porque permite infinidad de supuestos tanto de almacenamientos de datos (que cada entrenador puede ir introduciendo según considere para su posterior estudio) como de comunicación rápida, ya que con unos simples toques en la pantalla del Ipad se puede comunicar de forma instantánea a los jugadores cómo se han de posicionar tras un cambio de estrategia, desarrollar una táctica concreta a balón parado, etc. etc.

Por lo visto el programa está teniendo un éxito de ventas extraordinario en todos los países del mundo, lo que no nos extraña. Y ha sido Mourihno el que lo ha ideado. Habrá quien lo criticará y tachará de oportunista, aprovechado y lo de siempre. Pero los que miramos el fútbol sin pasión, hemos de reconocer que el sistema Van Gal ya se había quedado caduco y que al ver esa noticia nos ha sorprendido gratamente porque faltaba eso en mundo del fútbol. Y ha sido Mourihno el que lo ha inventado. Muchos entrenadores dirán que no precisan de ese artilugio para transmitir lo que desean transmitir. Bueno, puede ser, pero eso no quita que sea una novedad en el fútbol, ese deporte del que decían que ya estaba todo inventado. Mou está empeñado en demostrar que eso no es así y lo está logrando.

La empresa que lo ha lanzado ya está trabajando en una nueva funcionalidad que incluye un bloc de notas y la posibilidad de realizar video secuencias en las jugadas y suponemos que no tardarán mucho en sacar también un programa similar par el baloncesto.

Bienvenido pues el “Moupad”, la herramienta, no del futuro, si no del presente en todos los banquillos del fútbol.

¿Apostamos?.

viernes, 24 de junio de 2011

SES NOSTRES GAVINES.

Noltros els illencs, estem acostumats a veure volar ses gavines.

És sa gavina l'au que millor vola?. Hi haurà algun entès que potser digui que no, però per a noltros sí que ho és. Quan te tures a observar el vol de ses gavines, et quedes fascinat. Podries estar hores i hores veient-les volar. Sense moure en absolut ses ales, planegen d'un costat a un altre aprofitant els corrents del vent. Gaudeixen volant, ja ho crec que gaudeixen.
En cas contrari no estarien en l'aire durant tant de temps, d'un costat al altre, volant gairebé en cercle. És un espectacle observar-les. L'horari del seu vol “relaxing” és gairebé sempre al capvespre, quan el Sol es va posant. Així les pots observar com volen en cercle sobre el mar, al costat dels penya-segats, amb ses seves ales completament estirades i quietes. Penses sovint, com un au pot néixer amb aquest do per dominar sa tècnica del vol tant perfecte aprofitant únicament sa força des vent. Les pots veure volar amb el vent a favor i també en contra. És igual, pugen, baixen, s'inclinen sense moure ses enormes ales desplaçant-se d'un lloc a un altre com si res. Ho saben fer, i així es passen llargues estones solcant el vent movent únicament els seus diminuts caps que van observant el que ocorre allà baix. Elles te criden, te xerren des de allà dalt.

Fins i tot hem vist en ocasions, els dies que bufa es vent amb alguna força, gavines de cara al vent quietes immòbils en s'aire, aturades per complet sense moure ses ales gens ni mica, únicament amb un petit balanceig conservant s’equilibri com si d'un avió es tractés.

Si s'han de posar damunt d'un pal, d'una antena, d'una grua… (com més alt millor per a elles), ho fan sense cap dificultat. S'apropen a contravent poc a poc i quan estan a prop, haleop!, baten breument ses seves ales i es posen allà dalt en aquell espai tan diminut. Ja està!. Com són capaços de dominar el vol així!. Sa seva forma de volar, absolutament silenciosa, contrasta amb el de ses altres aus que de vegades et passen per damunt a gran velocitat sentint el rugir del vent. Una gavina, per gran que sigui, passarà a baixa altura per sobre tu i si no la veus no t'assabentaràs de res. El seu vol es silenci pur.

Sa gavina, es un au palmípeda, el que els permet desplaçar-se en s'aigua. El seu plomatge completament tupi’t, fa que floti a s'aigua impedint-la submergir. Tampoc poden ses gavines aixecar el vol des d'una superfície plana sense l'ajuda del vent. Són de color blanc, encara que ses seves plomes han de passar per diverses fases fins que es fan adultes. El seu bec, en forma de ganxo, és de color ataronjat i té unes enormes ales que desplegades li serveixen tant per planejar, com hem comentat, com també per volar, si volen, tan ràpid com els falcons.

Sa gavina mallorquina, nia en colònies tant en els penya-segats de sa costa com al cims dels grans illots. Els seus nius els fan a força d'herbes i són molt poc profunds. Molt senzills.

Cada posada consta de 2 o 3 ous, ous de color marró i clapejats que s'empren en alguns països per a aliment de ses persones. El seu període d'incubació és de 20 a 30 dies i els pollets quan neixen, ho fan amb els ulls oberts i tot d’una ja poden posar-se de peu, encara que precisen, com és lògic, dels seus progenitors per poder-se alimentar i rebre calor. Ses plomes els comencen a sortir al cap de quatre a sis setmanes. Sa parella, tant el pare com sa mare, comparteixen sa incubació dels ous. S'alimentació dels pollets la fan per regurgitació.

Sa grandària de ses gavines, des del bec a la cua, oscil•la de 27 a 80 cm.

Sa seva alimentació és principalment sa pesca, però sa gavina és un au carronyera i li encanten també els insectes, els cucs de terra i residus orgànics. És una gran depredadora d'ous (es coneixen casos en què ses gavines de major grandària han expulsat dels seus territoris de nidificació a gavines més petites, en part a través de la depredació d'ous i pollets).

Se sap que sa gavina viu una mitjana de 40 anys i és extremadament defensora del seu territori tenint sempre un comportament fidel al servei de sa comunitat. Se comuniquen constantment entre elles a través de postures, moviments i cucleigs.

Qui no ha sentit els seus cucleigs. De vegades, semblen que es foten de tu des d'allà dalt. I no intentis mai atacar a alguna d'elles, per que totes ses altres es desplaçaràn fins al lloc oferint una postura de defensa i atac i emetent uns xisclets impressionants.

Però sa comunitat de gavines a sa nostra illa està convertint-se en un problema per que se colònia cada vegada va en major augment. A l'alba solen veure's esbarts de gavines travessant la ciutat camí de s'abocador de Son Reus. Varen descobrir s’abocador i no sabien que allò per elles era un camp d’extermini.

Pobres animals. Allí s'ajunten milers d'exemplars que després van tornant cap al seu hàbitat natural a mesura que han menjat prou. Aquesta activitat carronyera és lo que ha plantejat un seriós problema per a l'entorn urbà. Els patis dels col•legis a s'aire lliure, els contenidors dels supermercats i ses zones on s'han dipositat deixalles, són llocs habituals on es poden veure esbarts de gavines menjant allí. I no solament això. A ses zones de platja, de vegades es veuen gavines en ses carreteres intentant agafar algun objecte comestible que han albirat des de s'aire, amb el perill que això comporta. També, estaven començant a niar en els campanars d'algunes esglésies de sa ciutat, cosa insòlita fins avui.

I no només això, sinó que aquestes gavines es mostren tremendament agressives amb ses persones si s'apropen als seus nius atacant-les amb vols rasants per “expulsar-los” del “seu lloc”. En els aeroports existeix també un servei de falconeria per expulsar-les, perquè sa colònia representava ja un greu problema per als avions.




Però això ja s’ha acabat. Hem llegit en el Diari de Mallorca.es, del 29 d'Abril del passat any, l'article que reproduïm a continuació per que tracta precisament del problema que estem comentant:

“EFE. PALMA. Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han aportat proves empíriques de la teoria darwinista que en la naturalesa "sobreviu el més apte", durant un estudi dut a terme aprofitant l'ús d'aus de falconeria en el control de les gavines de l'abocador de Son Reus.
Les conclusions del treball, que apareixen publicades en la revista PLoS ONE, proven que els depredadors utilitzats per reduir la població de gavines caçaven exemplars joves, menys destres a l'hora de volar i més febles, segons ha informat el CSIC en un comunicat.
Durant l'estudi, l'equip de científics ha constatat a més que els falcons i arpelles deixats anar també escollien com a preses a gavines amb deformacions corporals i fins i tot amb serioses patologies internes que resultaven inapreciables per a l'ull humà però que els animals de falconeria sí captaven.
També als obesos
Els investigadors han destacat també que les rapaçes no solament caçaven als animals flacs, sinó també animals obesos, amb nivells de greixos anormalment elevats. El treball ha estat liderat per la investigadora del CSIC Meritxell Genovart, de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea), centre mixt del CSIC i la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Genovart ha assenyalat que per comprovar si efectivament solament sobreviuen els animals més aptes "no només resulta difícil saber la situació física de les preses", sinó que a més "cal acarar aquestes dades amb els animals que sí van aconseguir sobreviure per avaluar si efectivament aquests són més sans que les víctimes".
Els científics han pogut estudiar tant com eren les preses triades per les rapaçes com els animals supervivents gracies al "camp de treball únic" que va suposar el programa de control de gavines de Son Reus.
El pla de control de gavines en l'abocador que va planificar el servei de Gestió de Residus del Consell de Mallorca, d'una banda va suposar la contractació d'un tirador que disparava contra els animals de forma aleatòria, i per un altre l'ús d'aus rapaçes de falconeria per caçar gavines i aconseguir un efecte dissuasori per a la seva presència en l'escombriaire.
La combinació de tots dos mètodes aportava informació suficient als investigadors per corroborar la teoria de la supervivència dels animals més forts doncs disposaven d'una mostra aleatòria de gavines matades pel tirador i podien comparar l'estat físic de les preses dels falcons i els arpelles mitjançant una exhaustiva anàlisi veterinària, realitzat per la Fundació Natura Parc.”

Després de llegir això comprendreu lo que em dit abans de que Son Reus s’ha convertit en es camp d’extermini de ses nostres gavines. Es trist, però es així.

No obstant, acabarem aquest breu comentari amb sa lletra de sa cançó de Marina Rosell “La Gavina voladora” com homenatge a sa nostra gavina. Diu així:

Oh! Gavina voladora que volteges sobre el mar / i al pas del vent mar enfora, vas volant fins arribar / a la platja
assolellada, platja de dolços records / on dia i nit hi fa estada, la nina dels meus amors... / digues-li que sento dolça
melangia / i que en ella penso en tot moment. / Oh! si igual que tu gavina el mar poguês travessar / fins aribar a la
platja on tan dolçês recordar / i veure la imatge bruna en un suau despertar / de la nina que entre sonnis és tan grat
d'acariciar... / Quan la vegis…

Fins un altra.




martes, 21 de junio de 2011

EXCURSIONS 2010-2011. FI DE SA TEMPORADA


El passat 16 de Juny celebrem l'acte de la fi de temporada de ses excursions 2010-2011.

Després de fer la darrera excursió al Cap Andritxol, ens varem reunir els deu integrants del grup per xerrar de ses experiències viscudes al llarg de totes ses excursions que hem realitzat, al temps que ens empassolàvem una “fideiber” (fideuà d'ibèrics) que un dels integrants la sap preparar collonuda.

La recepta és aquesta:
( Per 8 – 10 plats)
• 200 gr. de pernil
• 200 gr. de salchichón
• 200 gr. de xoriço
• Fideus nº 2 (100 gr. per persona)
• 2 Tomàquets rallats.
• 2 alls filetejats.
• 1 cullerada sopera de pebre bord.
• 2 pots grans de cigrons cuits.
• 1 esquitxada d’oli de oliva.

Tot l'ibèric ha de trossejar-se en petits tacs d'aproximadament ½ cm. i ser de bona qualitat, ja que d'aquesta manera el greix que desprèn és molt mes lleugera que la d'altres embotits i aporta el sabor i aroma adequats evitant tota sensació d’empatx.

- Es cobreix el fons de la paellera amb una fina capa d'oli.


- Se sofregeixen el tomàquet i els alls fins que aquests comencin a prendre una mica de color i evitant que s'arribin a cremar

- S'afegeixen els ibèrics i se sofregeixen bé.




- S'afegeixen els fideus amb el pebre bord i se sofregeixen també.

- S'afegeix el brou prèviament escalfat fins que tapi completament els fideus. Convé que sigui un brou molt lleuger. Basta 2’5 litres d'aigua sense sal i 2 ½ pastilles de brou de pollastre.

-S'afegeixen els cigrons repartint-los per tota la superfície.



- Es cou tot a foc viu fins que s'hagi begut tot el brou i els fideus comencin a redreçar-se (a treure les banyes, com se diu). I ja està.

Seguint aquesta recepta, surt perfecta la fideuà, com podeu veure.


Un altre company ens va preparar una amanida també amb el seu toc personal, fantàstica. Després com a darreria, el clàssic gelat d'ametlla, la coca i una ensaïmada d'albercocs. A l’hora dels cafès, varem ser perfectament atesos per un altre company -que deu ser un cambrer frustrat de professió-, per que agafa sa comanda i la serveix sense cometre cap errada. Els desgavells de tallats que solem demanar per tot on anem i que fa que sempre se'ns queden mirant els cambrers creient-se que anem de broma, els va servir perfectes, sense cap equivocació. I mira que es difícil!. Teniu en compte que sense fer-ho aposta, uns volen cafè sol, algun descafeïnat de màquina, altre descafeïnat de sobre, dos tallats normals, altre amb llet temperada, un amb sucre, altres amb sacarina, un tallat amb llet normal, un altre amb gel… En una paraula, que dels deu que som, casi tots demanem els tallats de diferent forma. Quan ens els porten, sempre ens quedem amb la sospita que els han portat tots iguals. En lo únic que va fallar al servir la comanda -i no va tenir la culpa ell-, es que li varen demanar una copa de “Suau”, un “Bayleis”, un “Cardú” i un whisky especial de una marca que no més la coneix qui ho beu, que com no teníem, no va poder servir-les. Els va dur unes herbes dolces de les nostres i... ala venja!.. No va protestar ningú

Però seguim. Mentre preníem els cafetets, un dels caps d'itineraris ens va lliurar una estadística de ses excursions que ha realitzat el grup aquesta temporada, amb ses dades de cada excursió, el lloc, els quilòmetres fets i el temps efectiu de caminada. Són 30 exactament ses excursions que en fet. Sa més llarga de 25,502 quilòmetres va ser sa de “Pollença-Castell del Rei” i sa més curta sa que varem fer abans d'aquest dinar: “Cap Andritxol-Caló d’en Monjo” de 3,519. quilòmetres. Sumant totes ses dades ha resultat que el total de quilòmetres que en potejat aquesta temporada han estat 327,420 i el temps efectiu que hem emprat per recórrer-los, 106 hores i 26 minuts. No està gens malament. Hem col•locat més a baix un clip de vídeo recordatori de sa temporada i una fotografia de cada una de elles, amb una breu ressenya del nom i els quilòmetres emprats.

A principi de temporada, el grup es va fixar sa meta de realitzar tota sa ruta de “Pedra en sec” (el GR 221). Aquesta meta s'ha vist feliçment realitzada amb ses vuit etapes que la conformen. El GR travessa la Serra de Tramuntana des del Port d’Andratx fins a Pollença durant 135 quilòmetres. Durant aquest recorregut el Consell ha anat condicionant els camins i reformant algunes construccions antigues per utilitzar-les com a refugis de muntanya, com en el que varem dormir noltros en Tossals Verds, quan varem fer l’excursió de Sóller a LLuc.

Aquesta ruta a través de la Serra, està perfectament guiada per dos tipus de senyalitzacions: els balises i els pals direccionals. Els balises són pals de fusta amb fletxes d'adreça i amb els colors distintius d'un GR (blanc i vermell). Els pals direccionals tenen un indicador que assenyala el tipus de sendera i el seu nom, el punt de destinació i, quan és considera convenient, el temps aproximat de recorregut.

A un company del grup li encanta l'ebenisteria. Tant, que ell i dos amics més s’han muntant, ja fa estona, un talleret on realitzen qualsevol tipus de moble. Son uns artistes. Doncs bé. Com a record a sa meta que ens tracem i que a Déu gràcies l'hem culminat de travessar tota la Serra de Tramuntada pel GR 221 sense cap contratemps digne de ressenyar, ens va lliurar a cadascun de nosaltres una miniatura de sa balisa característica del GR 221 que tantes vegades hem vist aquest any per l'alt de ses muntanyes, realitzades totes elles a mà pel mateix amb fustes reciclades.


La podeu veure a la foto. Una obra d’art. Es curiós com a casa, cada vegada que mires aquesta fusteta d’amunt la prestatgeria a von la tens exposada, amb els anagrames i colors perfectament imitats, et vénen tot d’una a la memòria els records inesborrables d'aquells dies d'hivern que caminant junts varem recórrer tota la sendera de pedra en sec de banda a banda de l’illa. Ses cases de neu, ses sínies, els forns de calç, ses barraques de carboners, ses cabres salvatges, ses oliveres, els pins, el mar... tots aquests tresors que tenim aquí a dalt i que només el que ha pujat alguna vegada a la Serra de Tramuntana sap a què ens referim, el representa perfectament aquesta fusteta.

Després, algú va llançar la idea de posar un nom al nostre grup i varem començar a donar possibles noms: Ses “Cuques Molles”, “jubilats en botes”, el “SEU”, son noms que varen sortir, però a la fi va guanyar el de “Ses Rates Pinyades”. Doncs a partir d'avui, pertanyem al grup excursionista de “Ses Rates Pinyades”.

Però no va quedar aquí la cosa. Es va aprovar per unanimitat que de tot el tractat en aquest dinar s'aixequés un acta, que haurà de ser aprovada i signada per tots els membres. Un de noltros va quedar encarregat de redactar l'esborrany. Quan l’acta constitutiva sigui aprovada per majoria (no creiem que s’aprovi per unanimitat per que tenim un company molt crític que sol posar pegues a tot lo que es decidim ), es lliurarà un exemplar en pergamí (imitació, eh!) a cada un, que li acreditarà com a membre del grup excursionista i d’esplai “Ses Rates Pinyades”.

I després de contemplar el DVD de les 4 darreres excursions que realitzem i de repartir-nos una borsa de peretes de Sant Joan que un de noltros ens va portar, ens acomiadem fins a l’iniciï del proper curs, que fixem per a l'últim dijous del mes de Setembre, amb una visita urbana cultural i molt interessant, com la que varem realitzar el 9 d'aquest mes al “Castell de San Carlos” de Palma i a un hostal antiquíssim a von varem dinar.

Fins llavors, feliç estiuuuuu!.
                                                         Imatges d'algunes excursions

video

                                             (clicau d'amun d'elles si voleu veurer-les millor)
                                                                          Es Tossals
                                                                          Aubarca
                                                                     Ses Fontanelles
                                                                           Planicia
                                                                         Es Caragol
                                                                      Sant Salvador
                                                                     LLuc-Pollença
                                                        Son Olesa-Port de Valldemossa
                                                                       Refeutbex
                                                                      Castell des Rei
                                                                         Son Real
                                                                  Port de's Canonge
                                                              Comassema-Sa Rateta
                                                                         Puig Major
                                                                             Cala Pi