viernes, 3 de junio de 2011

EXCURSIÓ: SANTUARI DE MONTI-SION (Porreres).



Claustre Monti-Sion (foto M.Barceló)
Com el dia no acompanyava (la previsió del temps ens donava tempestes fortes en tota l'Illa), hem ajornat l'excursió que teníem previst realitzar avui a Cala Figuera, per tractar-se d'una ruta estiuenca 100%.

A l'hora de concentrar-nos no plovia, però la temperatura des de dilluns passat fins avui dijous ha baixat 12º de temperatura i això també ens ha llevat les ganes de anar de platges. En tornat doncs a deixar el pantalons curts a casa i ens hem posat de nou el llargs. Què fem?. A on anem?. Estava clar que hauríem de fer una ruta d’interior. Però i si ens cau la “gota freda” damunt?, ens demanàvem. Llavors un de noltros ens ha dit que podíem anar a una casa que té en Porreres per fer una torrada en cas que la pluja ens impedís caminar. Salvats!. Una invitació d'aquest tipus no es pot deixar escapar!. Els caps d’itineraris de seguida s'han posat a planificar una ruta per aquell lloc i han decidit pujar al Santuari de Monti-Sion para després realitzar una caminadeta per la zona fins a l'hora de dinar.

Doncs dit i fet!.

Ens hem aturat a Sineu per comprar l’avituallament necessari (botifarrons, llonganissa, xulla, llom i demés). Em aparcat a la Plaça i mentre uns quants compraven, els altres ens hem quedat escoltant al cap de cultura mallorquina que ens ha explicat, mentre miràvem el campanar de l’iglèsia, que està separat per que els de San Joan, estirant, el se volien portar. Curiosa llegenda com la que diu que a Sineu es troba el “pern del mon”. Quan han tornat els companys hem continuat tots fins a Porreres. Allí, després de deixar els tapins preparadets a casa per a l'hora de dinar, hem iniciat la nostra excursió camí del Santuari.

El Puig de Monti-Sion es troba situat en el terme de Porreres, entre les muntanyes de Randa i Sant Salvador en la carretera que uneix aquest poble amb Llucmajor. Té una altitud de 25O metres i s'accedeix al cim (on es troba l'ermita que data de 1498), per una carretera que va construir el 14 de gener de 1954 tot el poble de Porreres, en un sol dia, segons es pot llegir en una pedra de marés esculpida que hi ha al pati del Oratori. L'accés, de tres quilòmetres, és duret. Dos dels més decidits de noltros hem anat per la carretera, mentre que els altres s’han estimat més accedir per unes dreceres. Al costat del camí, em pogut observar cinc creus (de les 7 inicials que s’havien construït al segle XV) que representen els Set Dolors i els Set Gojos de Maria Santíssima i uns petits monuments del recorregut del Viacrucis que daten del segle XVIII. Antigament les 14 estacions del viacrucis es solien col•locar en els santuaris, cases de retirs i altres llocs d'oració en un terreny proper, com en aquest cas. En els monestirs, generalment es troben en el claustre.

Cabrera al fons (foto M.Barceló)
No ens ha agradat gens en absolut uns abocadors que hi han a la vorera del Puig. Un desastre paisatgístic i ecològic molt difícil d'entendre. Qui va permetre això devia tenir trabucat el cap.

Però bé. Arribes al cim i les vistes són impressionants. Les fotos dels meus companys i el “clip”, donen fe. Els termes de Santanyi, Campos i Felanitx, amb Sant Salvador, Santueri i també l'Illa de Cabrera al fons s'albiren perfectament.

S'accedeix al Oratori per una escala de pedra on figura l'escut de Porreres amb dos emblemes estudiantils als costats que dóna pas al claustre, que és de planta pentagonal irregular amb una cisterna en el centre. Aquest Oratori data de 1498, com hem dit, encara que amb anterioritat ja existia una ermita en aquest lloc, segons hem sabut. Ens ha cridat l'atenció un bellíssim rosetó que està situat en la façana en situació Nord per donar claredat a l’interior de l’església, que és una llàstima que per la seva ubicació no pugui penetrar el Sol a través d'ell. El campanar és de paret i la nau interior té dues capelles a cada costat. El retaule és d'estil neogòtic i la imatge de la Verge de Monti-Sion amb el Nen en braços és de marbre. La marca on tots els fidels la solen tocar per besar-la es nota perfectament. A l'esquerra de l'Altar està la Sagristia amb molts records allí exposats de fotografies, escrits, inscripcions, objectes, (alguns d'ells antiquíssims) que ha anat dipositat allí gent devota. Unes escultures de la Verge i del Bon Jesús presideixen aquell lloc.

Una altra qüestió que ens ha cridat l'atenció és que precisament allí, en la part Nord del claustre, existeix una àmplia nau on segles enrere va albergar a un dels tres Col•legis d'Humanitats mes importants de la part forana de Mallorca. Aquesta aula de gramàtica llatina on es preparaven els alumnes Porrerencs i de la zona que volien accedir a l'Estudi General o Universitat, data de 1694 i se va tancar en 1835 amb la exclaustració. A partir dels anys 60 el Santuari es va convertir en un centre de convivències i es va restaurar l’hostatgeria.

Després de visitar l’Oratori i de berenar en el claustre, hem baixat per la carretera (aquesta vegada sense fer dreceres) i ens hem ficat per uns camins circumdants replets de terrenys amb arbres fruiters (albercoquers i pruneres sobretot) per fer temps fins a l'hora de dinar. Quant estaven ja asseguts a taula, ha començat a ploure...perfecte!. Després de donar bona conta de la torrada, al dos companys xubequers els ha entrar la molló i s’han quedat adormits mentre els altres hem fet la sobretaula discutit com sempre de les nostres coses. Els sorteig que hem fet amb un bolls de vidre que havia a casa per veure qui escurava l’hi ha tocat a en Miquel, un dels nostres fotògrafs. Ho ha deixat tot relluent!.

En total l'excursió d’avui ha estat de 5,451 quilòmetres, amb 1,39 hores efectives de caminar. Molt curteta... però la torrada ha estat collonuda.

Fins la propera!.

Detall (M.Barceló)
Detall (M.Barceló)



No hay comentarios:

Publicar un comentario