viernes, 24 de junio de 2011

SES NOSTRES GAVINES.

Noltros els illencs, estem acostumats a veure volar ses gavines.

És sa gavina l'au que millor vola?. Hi haurà algun entès que potser digui que no, però per a noltros sí que ho és. Quan te tures a observar el vol de ses gavines, et quedes fascinat. Podries estar hores i hores veient-les volar. Sense moure en absolut ses ales, planegen d'un costat a un altre aprofitant els corrents del vent. Gaudeixen volant, ja ho crec que gaudeixen.
En cas contrari no estarien en l'aire durant tant de temps, d'un costat al altre, volant gairebé en cercle. És un espectacle observar-les. L'horari del seu vol “relaxing” és gairebé sempre al capvespre, quan el Sol es va posant. Així les pots observar com volen en cercle sobre el mar, al costat dels penya-segats, amb ses seves ales completament estirades i quietes. Penses sovint, com un au pot néixer amb aquest do per dominar sa tècnica del vol tant perfecte aprofitant únicament sa força des vent. Les pots veure volar amb el vent a favor i també en contra. És igual, pugen, baixen, s'inclinen sense moure ses enormes ales desplaçant-se d'un lloc a un altre com si res. Ho saben fer, i així es passen llargues estones solcant el vent movent únicament els seus diminuts caps que van observant el que ocorre allà baix. Elles te criden, te xerren des de allà dalt.

Fins i tot hem vist en ocasions, els dies que bufa es vent amb alguna força, gavines de cara al vent quietes immòbils en s'aire, aturades per complet sense moure ses ales gens ni mica, únicament amb un petit balanceig conservant s’equilibri com si d'un avió es tractés.

Si s'han de posar damunt d'un pal, d'una antena, d'una grua… (com més alt millor per a elles), ho fan sense cap dificultat. S'apropen a contravent poc a poc i quan estan a prop, haleop!, baten breument ses seves ales i es posen allà dalt en aquell espai tan diminut. Ja està!. Com són capaços de dominar el vol així!. Sa seva forma de volar, absolutament silenciosa, contrasta amb el de ses altres aus que de vegades et passen per damunt a gran velocitat sentint el rugir del vent. Una gavina, per gran que sigui, passarà a baixa altura per sobre tu i si no la veus no t'assabentaràs de res. El seu vol es silenci pur.

Sa gavina, es un au palmípeda, el que els permet desplaçar-se en s'aigua. El seu plomatge completament tupi’t, fa que floti a s'aigua impedint-la submergir. Tampoc poden ses gavines aixecar el vol des d'una superfície plana sense l'ajuda del vent. Són de color blanc, encara que ses seves plomes han de passar per diverses fases fins que es fan adultes. El seu bec, en forma de ganxo, és de color ataronjat i té unes enormes ales que desplegades li serveixen tant per planejar, com hem comentat, com també per volar, si volen, tan ràpid com els falcons.

Sa gavina mallorquina, nia en colònies tant en els penya-segats de sa costa com al cims dels grans illots. Els seus nius els fan a força d'herbes i són molt poc profunds. Molt senzills.

Cada posada consta de 2 o 3 ous, ous de color marró i clapejats que s'empren en alguns països per a aliment de ses persones. El seu període d'incubació és de 20 a 30 dies i els pollets quan neixen, ho fan amb els ulls oberts i tot d’una ja poden posar-se de peu, encara que precisen, com és lògic, dels seus progenitors per poder-se alimentar i rebre calor. Ses plomes els comencen a sortir al cap de quatre a sis setmanes. Sa parella, tant el pare com sa mare, comparteixen sa incubació dels ous. S'alimentació dels pollets la fan per regurgitació.

Sa grandària de ses gavines, des del bec a la cua, oscil•la de 27 a 80 cm.

Sa seva alimentació és principalment sa pesca, però sa gavina és un au carronyera i li encanten també els insectes, els cucs de terra i residus orgànics. És una gran depredadora d'ous (es coneixen casos en què ses gavines de major grandària han expulsat dels seus territoris de nidificació a gavines més petites, en part a través de la depredació d'ous i pollets).

Se sap que sa gavina viu una mitjana de 40 anys i és extremadament defensora del seu territori tenint sempre un comportament fidel al servei de sa comunitat. Se comuniquen constantment entre elles a través de postures, moviments i cucleigs.

Qui no ha sentit els seus cucleigs. De vegades, semblen que es foten de tu des d'allà dalt. I no intentis mai atacar a alguna d'elles, per que totes ses altres es desplaçaràn fins al lloc oferint una postura de defensa i atac i emetent uns xisclets impressionants.

Però sa comunitat de gavines a sa nostra illa està convertint-se en un problema per que se colònia cada vegada va en major augment. A l'alba solen veure's esbarts de gavines travessant la ciutat camí de s'abocador de Son Reus. Varen descobrir s’abocador i no sabien que allò per elles era un camp d’extermini.

Pobres animals. Allí s'ajunten milers d'exemplars que després van tornant cap al seu hàbitat natural a mesura que han menjat prou. Aquesta activitat carronyera és lo que ha plantejat un seriós problema per a l'entorn urbà. Els patis dels col•legis a s'aire lliure, els contenidors dels supermercats i ses zones on s'han dipositat deixalles, són llocs habituals on es poden veure esbarts de gavines menjant allí. I no solament això. A ses zones de platja, de vegades es veuen gavines en ses carreteres intentant agafar algun objecte comestible que han albirat des de s'aire, amb el perill que això comporta. També, estaven començant a niar en els campanars d'algunes esglésies de sa ciutat, cosa insòlita fins avui.

I no només això, sinó que aquestes gavines es mostren tremendament agressives amb ses persones si s'apropen als seus nius atacant-les amb vols rasants per “expulsar-los” del “seu lloc”. En els aeroports existeix també un servei de falconeria per expulsar-les, perquè sa colònia representava ja un greu problema per als avions.




Però això ja s’ha acabat. Hem llegit en el Diari de Mallorca.es, del 29 d'Abril del passat any, l'article que reproduïm a continuació per que tracta precisament del problema que estem comentant:

“EFE. PALMA. Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han aportat proves empíriques de la teoria darwinista que en la naturalesa "sobreviu el més apte", durant un estudi dut a terme aprofitant l'ús d'aus de falconeria en el control de les gavines de l'abocador de Son Reus.
Les conclusions del treball, que apareixen publicades en la revista PLoS ONE, proven que els depredadors utilitzats per reduir la població de gavines caçaven exemplars joves, menys destres a l'hora de volar i més febles, segons ha informat el CSIC en un comunicat.
Durant l'estudi, l'equip de científics ha constatat a més que els falcons i arpelles deixats anar també escollien com a preses a gavines amb deformacions corporals i fins i tot amb serioses patologies internes que resultaven inapreciables per a l'ull humà però que els animals de falconeria sí captaven.
També als obesos
Els investigadors han destacat també que les rapaçes no solament caçaven als animals flacs, sinó també animals obesos, amb nivells de greixos anormalment elevats. El treball ha estat liderat per la investigadora del CSIC Meritxell Genovart, de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea), centre mixt del CSIC i la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Genovart ha assenyalat que per comprovar si efectivament solament sobreviuen els animals més aptes "no només resulta difícil saber la situació física de les preses", sinó que a més "cal acarar aquestes dades amb els animals que sí van aconseguir sobreviure per avaluar si efectivament aquests són més sans que les víctimes".
Els científics han pogut estudiar tant com eren les preses triades per les rapaçes com els animals supervivents gracies al "camp de treball únic" que va suposar el programa de control de gavines de Son Reus.
El pla de control de gavines en l'abocador que va planificar el servei de Gestió de Residus del Consell de Mallorca, d'una banda va suposar la contractació d'un tirador que disparava contra els animals de forma aleatòria, i per un altre l'ús d'aus rapaçes de falconeria per caçar gavines i aconseguir un efecte dissuasori per a la seva presència en l'escombriaire.
La combinació de tots dos mètodes aportava informació suficient als investigadors per corroborar la teoria de la supervivència dels animals més forts doncs disposaven d'una mostra aleatòria de gavines matades pel tirador i podien comparar l'estat físic de les preses dels falcons i els arpelles mitjançant una exhaustiva anàlisi veterinària, realitzat per la Fundació Natura Parc.”

Després de llegir això comprendreu lo que em dit abans de que Son Reus s’ha convertit en es camp d’extermini de ses nostres gavines. Es trist, però es així.

No obstant, acabarem aquest breu comentari amb sa lletra de sa cançó de Marina Rosell “La Gavina voladora” com homenatge a sa nostra gavina. Diu així:

Oh! Gavina voladora que volteges sobre el mar / i al pas del vent mar enfora, vas volant fins arribar / a la platja
assolellada, platja de dolços records / on dia i nit hi fa estada, la nina dels meus amors... / digues-li que sento dolça
melangia / i que en ella penso en tot moment. / Oh! si igual que tu gavina el mar poguês travessar / fins aribar a la
platja on tan dolçês recordar / i veure la imatge bruna en un suau despertar / de la nina que entre sonnis és tan grat
d'acariciar... / Quan la vegis…

Fins un altra.




No hay comentarios:

Publicar un comentario