ES CARAGOL.

Aquesta vegada hem fet un recorregut de 15,334 quilòmetres des de la Colònia de Sant Jordi fins a Sa Punta Negra de la Platja d’es Caragol. Anar i tornar. En total gairebé 5 horetes de caminada, lo que ens ha permès complir el nostre objectiu de realitzar unes excursions prèvies per la costa de l’illa abans de pujar a la Serra.

És un llarg passeig que transcorre per la riba del mar, per una sendera de pedres, sorra i roques. Ha estat un dia ennuvolat, d'aquests tristos, tot el contrari de la nostra anterior excursió que realitzem cap a l'altre costat de la costa, però això ens ha permès realitzar una jornada de senderisme amb una temperatura molt agradable i gairebé sense suar gens ni mica.

Hem deixat el cotxe en la Colònia i ens hem posat a caminar per la Platja d’es Dolç per dirigir-nos cap a És Carbó, que està situat a 0,9 quilòmetres enfront de l’ illot de Na Molina. No hi havia ningú. Aquesta platja, a la qual només es pot accedir des de la Colònia de Sant Jordi caminant o amb barca (per l'altre costat enxampa molt lluny des de les Salines), a l'estiu sol estar molt poblada de banyistes, però avui estava deserta. No hi havia ningú. El dia no convidava a banyar-se, malgrat que les aigües transparents amb dunes de posidònia tan característic d'aquesta zona, sí que et demanava que ho fessis, però no ens em atrevit. Em de dir que dos del nostres companys que avui no han pogut venir, de bon segur que ho haguessin fet.

El mar completament calmat, et permetia caminar per la blanca i fina sorra just a la vora de l'aigua. Idò per allí hem anat. Aquest enorme arenal és el més llarg de l’ illa que es troba sense urbanitzar. Voreja tot ell, la finca “Sa Vall”, propietat de la família March, l'accés de la qual cap a l'interior està protegit per una reixeta que recorre tot el litoral.
Mentre anem recorrent la platja, anem passant enfront d'una sèrie d'illots als quals es pot accedir nedant (Na Guardils, Na Moltona, Na Pelada). Després s'acaba l'arenal i ve una zona rocosa que et fa buscar la sendera que existeix al costat del tancament pel difícil que es fa caminar per sobre de les roques. Es molt fàcil doblegar-te un turmell caminant por allí.

Hi ha per aquell lloc diverses tolles on es forma la “Sal de Cocó”, tan apreciada en la cuina mallorquina. Aquesta zona àrida, on està “Sa Punta Alta” i el “Racó de S’alga”, té diversos quilòmetres i encara que no és difícil el seu recorregut és bastant pesadet. Nosaltres hem berenat allí, al costat d'un cormorà que ens mirava com si rés des de lluny.

Després de caminar bastant estona per aquell sender de pedres, al costat de savines, pins baixos, ullastres i lliris blancs de marina, hem arribat a la “Cala en Tugores” (molt conegut aquest nom per tots  noltros). Una Cala completament verge amb unes aigües cristal·lines i muntanyes d'algues en la seva riba. Quan acabes de passar-la, ve una altra zona rocosa i després la nostra meta final, la Platja d'es Caragol, una altra de les platges verges e idíl·liques que tenim a l’illa.

Com un membre del nostre grup buscava un pi tombat on segons sembla va estar una vegada que ja va venir per aquí, ho hem buscat i ho hem trobat. Estava just al final de la platja, al costat de “Sa Punta Negra”. Allí, em anat i sota aquell pi, hem menjat i descansat. Havien caminat casi dues hores i mitja.

Des d'aquesta platja, el “Cap de Ses Salines”, on vam estar en la nostra anterior excursió, està bastant propet, pel que no valia la pena arribar-hi . Em decidit doncs, donar-nos la volta i tornar a fer el mateix recorregut, que ha transcorregut amb total normalitat amb les nostres habituals xerrades.

Bé idò, això ha estat tot. Un altre dia que em pogut desfruitar de una llarga caminada per la natura sense fe mal a ningú, i que volem tornar a fer-ho si els bosses tristes dels nostres polítics i el mercats financers ens ho permeten.