UEP!: CAIMARI-SON AMER (LLUC)-POLLENÇA

martes, 13 de marzo de 2012

CAIMARI-SON AMER (LLUC)-POLLENÇA

Dijous 8 de març: (Caimari-Refugi Son Amer -LLuc-)

(7,610 quilòmetres. 2,38 hores)

Crònica: EMBAT.

El bus de la línia 330 surt puntual de l'estació intermodal, a bord només cinc companys de l'habitual grup de deu, a veure, com pot ser si avui és la etapa reina de la temporada? Idò molt simple, un vindrà a la tarda, una baixa justificada per virus intestinal, una injustificable per motius inconfessables , un amb hipotètica fòbia als dormitoris comunitaris i el desè membre procedent del Carib s'incorporaran demà.

La ruta del bus transcorre sense incidències notables exceptuant la inútil volta pel Festival Park sense pujar ni baixar cap passatger compensada a Inca per la incorporació al bus de dues dones que baixaren a Caimari a la mateixa parada que el nostre grup i assabentades del nostre destí ens desitjaren una bona ruta.

Sortim del poble fins trobar el principi del camí vell de Lluc, on hi ha un monòlit de pedra en honor de la marxa del Güell a Lluc a peu i començam la nostra veritable marxa. Fa fred, el cel gris presagia pluja, iniciam la pronunciada Costa Llarga que ens fa esbufegar de valent, és hora de berenar i no perdonam l'inexcusable entrepà dels dijous, reprenem la ruta quan, de sobte, ben a prop de la carretera el camí inicia una llarga baixada, no sembla lògic, però com que els indicadors així ens ho diuen en fem cas, ara, després de passar un botador arribam a la Bretxa Vella, un pas artificial obert al segle XVIII, cauen les primeres gotes i, en previsió d'una brusca, ens equipam amb els impermeables.

La panoràmica que gaudim des del punt més alt de la ruta és impressionant, el Salt de la Bella Dona se'ns presenta en tota la seva magnitud des d'aquesta perspectiva, encara que el dia és gris i plujós podem veure la ciutat d'Inca, la cinta negra que dibuixa la carretera i els espesos boscos d'alzines. Ara seguim una senda planera que aviat va baixant cap al les fites de pedra que senyalen la pujada al Massanella, arribam al Coll de Sa Bataia i les cases del Guix, trobam la indicació del refugi i partim cap allà.

Després d'una breu pujada ja som al refugi de Son Amer, adquirit pel Consell de Mallorca, forma part de la xarxa de la Ruta de la Pedra en Sec i és punt de partida de diverses rutes de la Serra de Tramuntana està situat sobre un turó d'on es veu tota la vall de Lluc. En arribar ens enregistrem els cinc i ens acomodem al dormitori comú que tenim assignat, té tres lliteres de dos llits sobreposats que distribuïm en un ordre lògic, els que s'han d'aixecar a la nit estaran a les de baix i els qui aguanten més al primer pis, com que falta el qui ve en el bus del capvespre i no sabem la seva circumstància decidim, democràticament, que n'ocuparà una d'alta.

Tenim la gran sort de no estar sols al refugi, ens acompanya tota la classe de primària de l'escola de Puigpunyent, vint-i-cinc o trenta (no mirarem prim) animades i rialleres criatures de cinc i sis anys acompanyats dels seus mestres i un grup de silencioses dones alemanyes, per deixar-les descansar un poc partim cap a Lluc a esperar i rebre al sisè membre del grup, a veure si compensam un poc la nostra franca minoria al refugi.

El bus del TIB arriba com una bala amb puntualitat helvètica, el nostre company no s'esperava una recepció tan nombrosa i baixa molt complagut i rialler, com sempre arriba lleuger d'equipatge, es clar, ja ve dinat i el sopar li donen fet, idò!.

En arribar al refugi li mostram el seu allotjament que li toca acatar, faltaria més, de bon grat i ens instal·lem a la sala, vora la acollidora i crepitant estufa que ens escalfa consumint la llenya de les velles alzines del bosc, tot xerrant i comentant la jornada esperant l'avís per anar a sopar.

Un bon sopar ens han servit, puré de verdures i bacallà a la mallorquina, bo i suficient per a reposar forces, al menjador un ambient de gresca i cridòria animat pels escolars puigpunyentins compensat per les sis teutones (no confondre) i el nostre intent d'arbitratge, en acabar l'àpat seguim la tertúlia vora la estufa i a les onze a dormir.

Divendres 9 de març. (Son Amer- Pollença)

(19,063 quilòmetres. 5,29 hores)

Son les set i mitja i al dormitori ja hi ha moviment, algun desaprensiu ha encès el llum, hem dormit bé a pesar de la intensa simfonia heroica del nostre sextet de vent, de veritat no sabria fer una critica imparcial ja que sonaren igual de bé els aguts, els greus, els alts i els baixos. Una vegada complit el tràmit de les ablucions rituals ens trobem al menjador com si no hagués passat res, tots ens mirem amb cara d'innocència i atacam el berenar com si fos el darrer de les nostres vides, no queda res del pa torrat amb oli, formatge i pernil, cafè amb llet i galetes amb mantega i confitura, fins i tot n'hem pres algunes de la taula de les alemanyes que, igual que els escolars, encara no donen senyals de vida. Desam el dormitori, preparam les motxilles, demanam el compte i fet el repartiment pagam i partim.

A fora fa fred i s'ha mogut un vent de tramuntana ben molest, son les nou menys quart del matí i ens posam en marxa, tenim un llarg camí, el rètol indicador ens senyala quatre hores i trenta minuts fins a Pollença però no ens desanima, al contrari, l'estimul de vèncer dificultats ens motiva més.

Caminam en direcció sud pujant una forta pendent fins al Coll Pelat on fem un descans, el vent ha cobrat més força i, si be és molest també va be la fresca a l'hora de pujar, passam per la coneguda Font d'es Pedregaret i els espessos alzinars de Binifaldó, a partir d'aquí gairebé ja tot és baixada, la ruta conserva molts trams del camí empedrat original o ben restaurat pels margers del Consell, quan som a la Font de Muntanya, de la que raja un bon cabal d'aigua que va canaleta avall, ens aturam a berenar, avui ens conformam amb les barretes energètiques de sabors variats subministrades pel responsable de intendència, descansam un poc i reprenem la marxa.

Sense abandonar l'alzinar arribem a la partió dels termes d'Escorca i Pollença i entram a la Vall den Marc, coneguda antigament com a Vall de Vàritx, lloc de gran importància agrícola des de l'època musulmana, continuam fins que trobam la carretera de Lluc a Pollença i és aproximadament en aquest tram on ens trobam amb els dos companys que venen des de Pollença, son els que faltaven, bé, encara en manca un. Fetes les salutacions reprenem la marxa tot comentant les vicissituds i experiències de la ruta, ara el camí va paral·lel a la carretera vora el torrent però sense haver de creuar-lo, hi ha un tram llarg ben arran on hem d'anar alerta per mor del trànsit, escàs de cotxes però intens de bicicletes fins que entram de ple per carrer asfaltat al casc urbà de la ciutat, passam per davant l'antic escorxador avui reconvertit en el refugi del Pont Romà, tancat fa temps per reformes.

Travessam tot el poble pels estrets carrers del centre fins arribar a la carretera del port, allà, al restaurant de Cas Fusteret on teníem taula reservada férem un bon dinar a bon preu i quedarem ben satisfets tant del menú com del tracte simpàtic del seu personal, després d'una agradable sobretaula tornarem a Ciutat uns en cotxe i altres en bus, la experiència ha resultat molt positiva, hem gaudit d'un bon temps d'hivern i una ruta espectacular, hem xerrat, hem rigut, ningú ha pres mal i hem arreglat un poc el món, sobretot ens hem enriquit d'una convivència que referma la nostra amistat.

Fins a la propera.

El primer dia:Miquel B1, Pep, Joan T, Joan F i Eduard .

Més tard: Miquel B2.

El segon dia: Eduardo i Esteban.

Faltaren: Lluís (*) i Vicenç.

Salut.

(*) Segons he pogut saber per medis informàtics codificats la justificació de l'absència es per enregistrar un vídeo sobre castells roquers i natura que inclou fabuloses vistes arqueològiques i el cant de les aus autòctones acompanyades d'una suau i relaxant música ètnica del país).

Fotos:Miquel Barceló