jueves, 9 de agosto de 2012

CALES VERGES DE MALLORCA (VI).



Avui: “Cala Varques”. Dos de noltros no la coneixíem, l’altre sí.  Hem partit ben prestet com es habitual  en les nostres sortides  d'estiu, a les 8,15 hores. A les 9,30 ja estàvem aparcant el cotxe en el camí  de carro que porta a la Cala.

A Cala Varques se’n va per la carretera de Porto Cristo a Porto Colom. Exactament al quilòmetre 9,200 vorem la torre de defensa del predi de Son Fortesa Vell i a continuació un camí de carro que s’enfonsa en la garriga cap al mar. No hi ha cap indicació, però per lo que hem vist, tothom coneix aquesta Cala.

Ja en aquesta hora hem trobat uns 10 cotxes aparcats a la vorera del camí. Inclús hi havia una tenda de campanya amb una al·lota dormint a la vorera del camí junt a un cotxe. Hem caminat un poquet i ja hem trobat la barrera amb una cadena que dona accés a la sendera que,  en vint minuts aproximadament,  ens portarà fins a la Cala.

A Cala Varques no més se pot accedir en barca o a peu per aquest camí, un camí polèmic per que els propietaris del terreny sempre han posat molts de problemes per que la gent no pogués accedir. Inclús tenien vaques amollades que era corrent veure-les per la platja. Ara ens sembla que han arribat a un acord amb l’ajuntament  i se permet l’accés.

Aquesta sendera transcorreix per un bosquet de pins, càrritxs, llentiscos i ullastres, i hem pogut observar com hi havia moltes de tendes de campanya ficades per allí.

També se pot arribar des de Cala Romàntica, però has de caminar una hora per un caminet a vorera de la costa, que gairebé possibilita conèixer les coves d’aquesta zona, travessa Cala Falcó i salva un pont natural que no es altra cosa que l’enfonsament de una cavitat subterrània.

Cala Varques  es la platja més popular de totes les cales verges de la zona. També es la més extensa, amb 80 metros d’amplitud. Es de sorra fina i les seves aigües son cristal·lines, amb tons verds, blaus i turqueses. Esta rodejada de roques, pinar y coves.

Si puges a la dreta de la Cala , de seguida ve una altra caleta petiteta que es a on hem anat noltros, per que a les 9,30 ja hi havien unes 20 persones a la Cala gran i en la petita no més hi havia una parella en pel. Cal dir que aquestes cales son nudistes i la seva pràctica es seguida per molta de gent.

A l’esquerra de la Cala es pot observar Sa Cova des Coloms, una cova que no més es accessible pel mar i es subaquàtica. En aquest penya-segats  hi ha una zona de “bulders” (escalada sense corda amb caiguda a l’aigua), esport de risc que practiquen molts de joves. Per cert, fa un parell de mesos  un jove va morir practicant aquest perillós esport aquí mateix. També es llançant  al mar des de els penya-segats a uns 10 metres d’altura.

 Eren les 10 del matí. El Sol s’anava i tornava a sortir i feia bon estar en la platja. Hem aprofitat per berenar i de seguida ens hem ficat a l’aigua. Dona gust nedar en aquest indret per les seves aigües transparents. A l’aigua ens han acompanyat  un peixets molt petits que te mossegaven les cames. Feien pessigolles , però arriben a emprenyar si estàs una estona llarga dins a l’aigua. 

Mentre anava passant el temps la gent anava arribant cada vegada més. Eren les 11 i la platgeta petita a on feia una horeta i mitja  estaven pràcticament tot sols, ara ja estava plena de gent en pel. Vatuadell!.

A les dotze hem decidit agafar el tapins i partir, per que ja dúiem quasi tres hores de Sol (que ara havia sortit de bon de veres) i platja. Quan hem passat per la Cala Gran, hi havia un munté de gent,  i durant els vint minuts que hem caminat per la sendera per arribar fins al cotxe, la gentada que venia era espectacular: gent amb neveres, cistelles, cadires plegables, ombrel·les i… amb xoquins! caminant per aquell camí pedregós. No era possible que tota aquella gent cabés a la Cala. Quan hem arribat al camí a on estava el cotxe, tot el camí (quasi dos quilometres) estava ple de cotxes aparcats a la vorera i la gent no aturava de arribar per anar cap a la Cala. Ha estat una cosa increïble. La gent li dona per anar a la platja a la una del mig dia i això en el mes d’agost no es possible a Mallorca. Hem pensat que no hi hauria lloc per tota aquella gent, a no ser que es posessin un d’amunt s’altre i com allà tothom estava en pel, no sabem lo que haurà pogut passar.

A les 13,30 hores ja estàvem a Manacor per menjar de menú en un lloc a on fan un bufet collonut per 10 Euros.  Allà, fresquets, ens hem posat les botes, més que rés per provar això i allò…

A les 14,30 ja partíem cap a Palma amb l’aire condicionat del cotxe a tota força per que la onada de calor que han anunciat  ja estava aquí, lo que ens ha fet pensar una i altra vegada amb aquell caramull de gent que havia anat a Cala Varques a una hora prohibida… Uuuaaafff!.

La nostra excursioneta d’estiu d’avui ens a servit per conèixer Cala Varques. Un aigua immillorable però… hem trobat de molt millors.

Suposam que son les coves i els penya-segats adequats per fer escalada, lo que du allí a tant de jovent,  que fins i tot dormen en les coves i en tendes de campanya al pinar. Lo que no trobam explicació es la gentada que fa tot el camí pedregós al mixt dia,  a ple Sol, en xoquins,  amb tota classe de embolics -que ens recordàvem als Sherpas- o millor dit a una bandada de refugiats, brollant de suor, amb unes cares de sofriment que feien llàstima,i tot per passar un dia a Cala Varques!. Mare de Déu de la Neu!.
Fins la propera!.


El camí quan hem arribat


Aquí comença la sendera pel bosquet
La sendera de 20 minuts fins a la cala
Acampades per tot arreu
9,30 hores. Els acampats ja eren a la Cala
Coves i recovecos
La Caleta petita quan hem arribat
Restes de un embarcader
Cala Varques al fons
Roques perilloses a on se pot agafar flor de sal
Lo dit
Les restes d'aquesta edificació dominen Cala Varques
¿?




No hay comentarios:

Publicar un comentario