domingo, 23 de septiembre de 2012

Cales verges de Mallorca (XIX).


 
Avui Cala Embasset (Sant Elm).  El divendres passat, dos del nostre grup varen quedar per anar a Cala Embasset, a Sant Elm. Els altres dos encara estaven recuperant-se de la excursió que un dia abans havíem fet al Calò de Formentor i ens varen dir que no podien venir.
Les males noticies de la nostra economia i la impotència que es veu en el nostres politics a l’hora de donar solucions, ens fa partir tot d’una que podem cap a la natura. Al menys allí, a les Cales, a la muntanya, el silenci ens fa oblidar, encara que sigui per un moment, la situació que tots patim.

Bé idò. Per gaudir d’aquesta Cala, has de estar segur del temps que farà a Tramuntana, ja que la majoria de vegades no est pot nedar per culpa del vent que aixeca ones que fins i tot fan desaparèixer la Caleta.
Però ara consultant la predicció meteorològica per Internet, se pot saber quasi al detall, com estirà el temps en qualsevol zona de l’illa. Pel divendres passat donava força del vent “0” i el dia totalment clar sense cap nigul, cosa que per els dies posteriors ja no era tant favorable. Idò havíem de anar-hi divendres si no volíem fer el viatge de bades.

A les 9,30 ja estàvem a Sant Elm, amb un dia preciós. La temperatura de 27º ens va permetre fer tot el trajecte com un agradable passeig entre aquells pinars.

Per anar a la Cala has de deixar el cotxe a Sant Elm,  just al principi del camí que condueix a La Trapa y començar a caminar per aquest mateix camí, fins que trobes una bifurcació.

Aquí has de anar un poquet alerta, per que si agafes la sendera de la esquerra arribaràs a la Torre. Has de agafar la sendera que hi ha quasi al front a on hi ha un lletrero que indica “La Trapa”. Per aquest pinar passes per una edificació en roïnes que el meu company me va explicar de que es tractava però ara ja no m’hen record. No te perduda, per que en uns 30 minutets arribes al penya segat a on es troba la Cala. Ara es tracta de cercar una sendera a l’esquerra que te davalla fins la vorera del mar. Eren les 10 del matí i ja havia una parella de estrangers asseguts d’amunt les roques. Ella, molt joveneta de molt bon veure. Ell, ja granat, però amb pinta de tenir doblers. La conclusió a que varem arribar, ja us la podeu imaginar. Però a lo que anàvem.

La predicció no ens havia fallat. Varem trobar un aigua quieta i completament transparent. No més i havia un llanxa fondejada, per lo que varem tenir tota la Cala per noltros dos y la parella d’enamorats. Amb aquestes condicions no es pot descriure el goig que fa nedar a un lloc com aquest. Així estiguérem dues horetes fins que va començar a arribar gent. Era l’hora doncs que noltros solem partir, quan arriba la gent noltros ens anem. Eren les dotze i com Sant Elm està a prop de Palma, varem quedar en dinar cada qual a casa seva.

Havíem fet una molt bona excursió en un  dia  esplèndid  i  varem  conèixer -el que subscriu, l’altra ja la coneixia- un altra Cala verge i que us recomanem, sempre i quan mireu abans per on bufa el vent a l’illa, per que si ho fa de Tramuntana, no importa aneu, les ones i els grumés us impediran que nedeu.
I rés més. Fins la propera, que fins ara, no ens fan pagar res per caminar per la natura.
                                                                                    l'arribada
                                                                                  La Cala a les 10 del mati
 

                                                             Aquest veler no es movía per falta de vent
                                                                    l'aigua clarísima a una temperatura ideal
                                                                                 La cala quan ens anàvem

No hay comentarios:

Publicar un comentario