domingo, 10 de febrero de 2013

ELS AMETLLERS FLORITS.


El passat dijous dia 7, per consens majoritari del grup, repetirem l'itinerari que varem fer el 20 de novembre 2012 (aquesta vegada més curtet) de Binissalem fins a Alaró passant per les cases de Bànyols (CLICAU AQUÍ) per veure, fotografiar i gaudir dels ametllers en flor, una de les meravelles naturals que encara tenim a molts d'indrets de la nostra illa.

El dia no era el més idoni per passejar per fora vila, el cel tapat i fosc i el fort i fred vent de tramuntana, feien certes les més negatives prediccions meteorològiques.
El trajecte en tren fins a la vila del vi i de la pedra, ràpid i còmode. Si bé no portàvem l'habitual impedimenta per passar tot un dia de pa en butxaca, tots anàvem prou equipats pel previsibles fred i pluja pronosticats, així idò, partim a fer la passejada.

Con cada any, els ametllers son fidels a la seva cita hivernal i ens regalen els sentits amb l'espectacle de la seva floració, el contrast dels arbres albins dins dels terrosos sementers és el primer que ens crida l'atenció, les branques recamades de poncelles i flors, la delicadesa dels seus pètals d'una gama cromàtica des del blanc més pur fins a rosats intensos han estat font d'inspiració per molts de pintors i fotògrafs.
Nosaltres no podíem quedar sense contemplar aquest espectacle i respirar el seu aroma, fi, penetrant, indescriptible que envolta tot el camp.
Recordam un paràgraf que l'Arxiduc va escriure sobre els ametllers en flor: “A la primavera els camps d'ametllers florits donen a la illa un paisatge fascinant; tot el Raiguer apareix com regat amb flors, blanques flors i una gamma de rosa pàl·lid, i res pot emular la bellesa d'aquest panorama”.
La principal àrea de producció d'ametlla a l'illa de Mallorca és la zona centre-oest, destacant entre altres els municipis de Marratxí, Bunyola, Santa Maria, Sencelles, Lloseta i Selva. Aquesta zona, gràcies al microclima que posseeix, és la més productiva de Mallorca. També mereix especial atenció la zona sud-oest i els municipis de Manacor, Sant Llorenç i Son Servera. No obstant els ametllers són presents arreu de l'Illa.
El clima mediterrani i un sistema de cultiu de secà confereixen a l'ametlla mallorquina unes característiques úniques. El seu sabor dolç  i un major contingut en proteïnes, àcids grassos i hidrats de carboni, fan que aquest producte sigui universalment desitjat i utilitzat en una part molt important de productes alimentaris, malgrat les distintes varietats que existeixen (més de 80) sent la més singular la denominada “molla”, un tipus de ametlla que te la clovella molt fluixa, tant fluixa que es pot partir pressionant-la amb els dits molt fàcilment. Després hi ha la de canal, femelles, corbelles, bec de corb, pinyol d’oliva, pinyol de préssec, redones, verderetes, de la Mare de Déu, llorencines de bolic, d’en Pou, d’en pere Batle, d’en Bollot... etc.etc.  Llàstima que la superproducció i control del mercat per l'ametlla americana vagi minvant la producció autòctona incapaç de fer front als reptes comercials i deixada de la mà de les institucions.
Dels ametllers s'aprofita gairebé tot, la seva llenya escalfa des d'antuvi les vetllades davant la xemeneia, les clovelles ja s'empraren a la postguerra per a suplir la carència dels derivats del petroli com a combustible pels automòbils amb els famosos gasògens, actualment, tant senceres com capolades, s'ofereixen també com a biomassa combustible per a estufes i calderes.
Què podem dir dels seus fruits, tots hem menjat la primícia dels ametllons, verds, tendres, àcids i indigests, tots hem encetat amb una pedra, sota el mateix arbre, un grapat d'ametlles “distretes” amb discreció. Crues, torrades, fregides, son una temptació.
I de les seves elaboracions, la deliciosa llet d'ametlla, beguda antiga que va ser impulsada a Mallorca pels frares Mínims que s’establiren a Santa Maria el segle XVII. Aquests frares eren vegetarians i celebraven les diferents festivitats de l’any consumint la llet d’ametla. Un pic a l’any, dies abans de les festes de Nadal, posaven la màquina de moldre ametles a disposició dels veïns, que anaven al convent a moldre el bessó escaldat i pelat.
Múltiples receptes i elaboracions de plats dolços i rebosteria utilitzen ametlles: les tradicionals coques de torró d'ametlla crua entre neules, el fort, el fluix, el massapà, el gató, el gelat, el tambor o crocant, els panellets, els “amargos”, polvorons, peladilles, garapinyades, etc.
Ja els hem anomenat com a aperitiu, i en salat, la sopa d'ametlla, com a ingredient base en cremes de verdures, llegums i arròs, acompanyant plats de carn o peix, en amanides, picades i salses, etc.
Des de gairebé 70 anys, s'elabora un perfum a partir de les flors de l'ametller, a finals del mes de febrer es recol·lecten les flors a mà i es conserven en un líquid que conté l'essència dels darrers anys (la seva composició és un secret conegut per molt poca gent) així, el producte passa per una cadena ininterrompuda en la que les flors d'enguany es reserven per elaborar el perfum dels anys següents. Una vegada omplit el flascó amb el perfum acabat i abans de tapar amb un vaporitzador, s'hi posa una flor a dins.
El seu oli té múltiples propietats medicinals i cosmètiques: laxant, emol·lient, hidratant, cicatritzant, suavitzant  i calmant.
A altres indrets s'elaboren licors a partir d'ametlles, a Itàlia el famosos Amaretto i Frangelico son molt reconeguts.
Ja veieu si pot donar de si una caminada de més de 9 quilometres pel Raiguer de Mallorca un dia de febrer amb fred, vent, pluja i aiguaneu, tot això hem mirat, admirat i après, ens hem ben merescut un dinar de germanor, peus sota taula i ben calentets.

Fins a la propera.
"Embat"
                                                           Fotografíes "Trigo"
  
 



 


 

No hay comentarios:

Publicar un comentario