lunes, 18 de marzo de 2013

“LES CAPELLETES DE CARRER”. ITINERARI CULTURAL A PALMA.


Dijous, 14 de març. Avui el nostre grup excursionista i d’esplai “Ses Rates Pinyades” hem decidit fer una caminada cultural per Palma. L’objectiu es visitar les 29 “Capelletes” que figuren per diversos carrers seguint les explicacions del nostre company “Embat” qui porta diversa documentació sobre aquest tema.

L’origen de les “Capelletes” que encara existeixen als carrers de la part antiga de la ciutat de Palma, segons Bartomeu Bestard, es remunta a l’època del Concili de Trento, quan la imaginaria religiosa pren una forta embranzida com a resposta als protestants iconòmacs. Fou al segle XVI quan els papes començaren a exhortar als fidels per que veneressin de forma espontània als sants més populars, quan a Ciutat començaren a sorgir capelletes en forma de fornícules d’amunt les portes o en les façanes de les cases. Les imatges de la Mare de Deu i el Sant Crist foren les més corrents, però també hi va haver capelletes dedicades a Ramon Llull, a Sant Vicenç Ferrer i també a Sant Sebastià, Patró de Palma. Els mateixos veïns eren els encarregats del manteniment de les imatges, a les quals mai els mancava un ramet de flors i una llàntia d’oli els vespres penjada de una corriola. Hi havia capelletes amb pintures a l’oli, escultures, rajoles i teles pintades que donaren sovint nom a carrers (Sant Crist, Sant Vicenç, Eccehomo...) i encara que no destaquen artísticament, esdevenen testimoni del llegat  pietós i de devoció dels nostres avantpassats al llarg dels segles.

L’ajuntament de Palma, a l’any 2010, va restaurar les capelletes que encara perduren als carrers de la part antiga de la nostra ciutat i nosaltres en volgut visitar-les seguint l’itinerari que ha preparat el nostre company. I com ell es un estudiós de la nostra cultura, a mida que anaven fent el recorregut ens ha anat explicant una sèrie de detalls que existeixen als carrers i que la majoria de nosaltres, per no dir tots, mai havien reparat. I es que anem sempre caminant mirant a terra i a vegades, convé aixecar la vista i contemplar la bellesa i els secrets que i figuren als edificis de la nostra ciutat.

L’itinerari de les capelletes es aquest:
A les 10’- hores havíem quedat a la plaça Major i amb una exquisida puntualitat allà hem comparegut tots.  N’Embat, amb la seva carpeta plena de fullets, folis, llibres i diversa documentació, ens ha posat en marxa començant per dur-nos a un racó de la Plaça Major (a la part nord-est) a on hi ha un rètol a la paret que diu que en aquest lloc hi va néixer a l’any 1232 en Ramon Llull.
Un poquet més avall, darrera el teatre Principal, al segles XVI i XVII hi havia el Tribunal de la Santa Inquisició, la “Casa Negra”, com vulgarment es coneixia. Encara es recorda aquesta ubicació amb un petit rètol que figura al carrer de la “Costa del Teatre” com podem veure. 
No cal dir que el nostre guia ens oferia a cada indret una explicació històrica del lloc a on estàvem que feia molt interessant la passejada.

Davallant  per les escales del “Forn des Recó”, creuarem la Plaça Weyler i pel carreró de Can Pueyo ens varem aturar al carrer de Can Campaner. Allà, en un racó, estava la primera capelleta que mai havíem reparat amb ella. Es tracta d’un retrat de Sant Vicenç Ferrer. 
Una explicació del nostre company ens va obrir els ulls i després ens va portar al carrer de Can Jaquotot a uns dels murs del convent de les Caputxines a on es troba la segona capelleta també dedicada a Sant Vicent Ferrer, encara que a penes es pot reconèixer.
Hem fet una composició a les fotografies, de la situació de la capelleta actual i la imatge que hem tret del llibret “Guia de les Capelletes dels carrers de Palma” que va editar l’ajuntament  i que portava el nostre company.

La tercera, la “Mare de Deu del Carme” que es troba al carrer de Can Pinós, a un cantó del convent de les Caputxines, te una fornícula que es de les més belles que es conserven.
Quarta, “Eccehomo”, al mateix carrer abans de sortir a la Rambla, es una de les darreres capelletes que romangué il·luminada amb una llàntia als vespres, atesa la molta devoció de que gaudia entre els veïns.
Travessem la Rambla i donat que l’església de “Santa Teresa de Jesús” estava oberta, entrarem per primera vegada, ja que quasi sempre hem conegut aquesta església, que data de 1624,  tancada.
Pertany al Monestir de Santa Teresa de Jesús, de la Congregació de les Carmelites Descalces que es va fundar a l’any 1617, Monestir que està declarat BIC pel Consell Insular de Mallorca.
L’església es de dimensions reduïdes, de estil barroc,  i fou el primer temple que es va erigir a Palma amb la planta de creu llatina. Dins l’església destaca el retaule amb la imatge de Santa Teresa i el de la Immaculada Concepció. Les monges carmelites descalces mantenen la vida de clausura en aquest monestir, fidels a la regla de la seva fundadora.
A la façana del Monestir, al carrer de les Tereses, trobem la cinquena capelleta dedicada  a la Mare de Déu del Carme, amb l’escena de quan es va aparèixer al general dels Carmelites sant Simó Stock a l’any 1251.
Ens n'anem pel carrer de la Missió i voltam al carreró de Burgos per sortir al carrer de Perpinyà, on es troba la sisena capelleta dedicada a Sant Vicenç Ferrer. Abans aquest carrer no tenia sortida i era conegut precisament amb el nom de Sant Vicent Ferrer.
Sortim al carrer de Sant Miquel i al passar per davant Sant Antoniet  varem fotografiar la imatge del Sant que hi ha a la façana  per que un colom blanc s’havia posat d’amunt la seva mà. Sant Antoniet era hospital (per malalts d’ergotisme) i església, i a la antiguitat s’invocava a Sant Antoni de Viana per curar aquesta malaltia abans  que es produís la gangrena. Es conta  que els frares de Sant Antoniet criaven porcs per poder donar menjar als malalts que estaven ingressats, d’aquí que en les imatges aparegui sempre un porquet devora el Sant. Aquesta església a l’any 1756 es va esbucar per  estar en roïna i es va construir l’actual.  l’Orde de Sant Antoni fou suprimida a l’any 1788 per decret de Carlos III i l’església va passar a dependre de la Parròquia de Sant Miquel.
Un poquet més avall a la costa de Sa Pols, adossada a la paret de l’església de Sant Miquel, trobam la capelleta número 7 dedicada a la Immaculada Concepció, Patrona del regne de Mallorca.
Pujam les escales de l’esquerra i al cantó del carrer de la Confraria de Sant Miquel hi ha la Capelleta número 8 dedicada a l’arcàngel sant Miquel que blasona el portal del que antigament fou la seu de la Confraria de Sant Miquel del gremi dels tenders.
Continuem caminant cap a la plaça del Banc de s’Oli i mira per on tampoc havíem reparat mai amb la ratapinyada (la patrona del grup) que sobresurt del monument del centre de la plaça sobre l’escut de l’Ajuntament...
Del banc de s’Oli ens traslladem a la confluència dels carrers de Can Espanya i Can Vatlori i trobam la capelleta número 9 dedicada a la Mare de Déu de la Salut que antigament s’encarregava de cuidar-la la família del Notari Joan Palou i Coll.
Per trobar la número 10 ens fiquem al carrer Sindicat i abans de arribar al carrer de la Bossería hi ha el carrer del Miracle a on trobam el “lloc” a on estava el plafó ceràmic que es va col·locar a l’any 1962 en substitució del que figurava de 1710, i que ha fotut tot per avall. Representava l’escena en que Crist es dirigeix al confessor amb les copsadores paraules: “Mira lo que em costa. Absol-lo” fent menció al miracle que va tenir lloc al segle XVIII, quan un penitent que vivia al mateix lloc a on està instal·lada la capelleta, es va anar a confessar a Santa Eulàlia i el capellà no va voler donar-li la absolució. Ell desesperat es va voler penjar i quan ja tenia la soga al coll, un jove el va convèncer per que tornés a confessar-se i ho va fer, però el prevere que no sabia que havia de fer, alçà la vista cap el Crist de la Conquesta i va sentir com li deia aquestes paraules: “Mira lo que em costa. Absol-lo”, miracle que va ser conegut per tota la ciutat.
Una volta al cantó i al carrer dels Hostal trobam la capelleta número 11 dedicada a Sant Antoni de Viana amb el porquet al seu costat.
Caminant cap a Santa Eulàlia trobam a la paret de l’Església un petit relleu en pedra encastat a la façana que data de fa més de 700 anys (del segle XIV)  a on apareix Jesús crucificat i flanquejat per la Mare de Déu i sant Joan Apòstol, aquesta és la 12.
Plaça de Santa Eulàlia, al lateral de “Casa Vila” hi ha la número 13 amb imatges de santa Catalina Thomas, sant Alonso Rodríguez i Ramon Llull, capelleta que fou instal·lada als anys quaranta del segle XX pel propietari de la botiga Can Vila.
Al mateix carrer de Santa Eulalia, a la cantonada de la botiga “Alfredo joyeros”, s’ha respectat una imatge tallada en pedra del Sagrat Cor, que es una mostra de la devoció que des de sempre mantenen el veïns al Sagrat Cor de Jesús, la catorzena.
A la plaça de Santa Eulàlia, el nostre guia ens va fer notar les escultures femenines que hi figuren a la façana de un casal que hi ha a devora del carrer de Sant Francesc. La primera figura es de una al·lota jove, estilitzada, que aixeca la mà esquerra com a saludant al nou dia: es “l’Aurora”. La segona, es una dona ja més madura, que porta a la ma una poma: es “Meridies” i la tercera es la dona ja major amb la ma replegada cap el seu cos: es “Vesper”. Una al·legoria a la vida que mai ens havíem fixat.
També ens va fer notar un curiós rellotge de Sol que hi ha sobre la “Casa Vila” i que ja va ser comentat a aquest blog quan n’Embat ens va posar, fa estona, uns deures culturals a tot el grup per que  quan passéssim per aquí ens fixéssim amb el rellotge i el que posa i vol dir (Clicau aquí).

Davallem pel carrer Estudi General i a una travessia, al carrer Sant Roc, hi trobam una capelleta  amb una imatge de Sant Sebastià, Sant Roc i Sant Nicolau Talentí, Sants que eren invocats contra la pesta i altres epidèmies que assolaven Palma, ja n'hem vist quinze.
I al mateix carrer de Sant Roc, a l’entrada d’un lateral de l’Estudi General Lul·lià, trobam la capelleta que fa el número 16 dedicada a la Mare de Déu.  Es tracta de una fornícula neogòtica que conté un mural amb una marededéu amb el Nin Jesús, flanquejada per Ramon Llull i Juníper Serra.
Al carrer de l’Estudi General varem passar per la casa d’en Llorenç Villalonga i també per davant de la Cambra de Comerç (on val la pena visitar el pati  d'entrada per contemplar el gran mural en ferro forjat que hi ha sobre la rendició del rei àrab a Jaume I, i un ancora reconstruïda dels temps del romans).
Després ens varem aturar davant  el portal de l’antiga Can Armadams de Dalt, on figura encastat a la façana un alt relleu de la Mare de Deu de les Neus amb el nin Jesús que va ser esculpida a l’any 1575, la 17.
Tornam enrere i ens fiquem per la Calatrava, exactament  al carrer de Sant Pere Nolasc a on estava obert  el “Jardí del Bisbe”, propietat del Bisbat, que conserva la distribució clàssica dels jardins de les cases senyorials mallorquines amb la divisió del jardí de la zona d’arbres fruiters, un hort d’hortalisses i una zona ornamental amb el corresponent safareig amb peixos, lloc on encara hi roman pau i serenitat i a on es troba el jardí botànic inventariat per l’Ajuntament de Palma.
No més sortir del jardí a la dreta hi ha la façana una capelleta buida, la 18, amb floretes de plàstic, a on es trobava la Creu de Sant Vicent Ferrer, pintura que va ser traslladada a la seu a l’any 1721 (concretament a la capella de Sant Martí) i posteriorment va ser col·locada una creu de fusta que va ser retirada quan es va  restaurar l’hort episcopal i que encara no ha estat reposada.
Al mateix carrer de Sant Pere Nolasc, a la illeta 55, cercam la dinovena, hi havia una ceràmica del segle XVIII que representava La Passió, Jesús portant la creu.  Diem que hi havia, per que ja no està, l'han llevat. Aquesta imatge es la que figura a la Guía de Capelletes.
Un poquet més avall, al carrer de la Puresa, hi ha la capelleta numero 20, formava part del viacrucis que es feia a Palma antigament de les que  sols en queden dos de les catorze estacions. Aquesta representa la escena de la Verònica.
Més avall ens fiquem al carrer de Can Fonollar i trobam la 21, al Convent de Santa Clara, a una capelleta sobre del portal de la clastra del monestir amb el retrat de la fundadora vestida amb l’hàbit de les clarisses.
Aquest portal es fruit de la reforma que es dugué a terme al monestir franciscà al segle XVII. Hi varem entrar a l’església a on sentíem les fines plegaries de les religioses resant avemaries. 
Les clarisses, germanes de la Orde de Santa Clara, oren i viuen des de fa 750 anys en aquest convent. Al principi de la seva fundació arribaren a ser  un centenar de religioses i el convent ocupava tot lo que es avui el barri de Sa Calatrava, amb un hort enorme a on tenien inclús animals. Ara son catorze  les religioses amb edats compreses entre els 25 i 102 anys. La vida de clausura es contempla per a totes excepte una religiosa que no ha fet aquest vot i es la encarregada de sortir al carrer per comprar el que sigui menester. Les demés surten no més en casos excepcionals: anar a  l’Hospital, treure el DNI i coses així. No més creuar el pòrtic i la plaça de l’església, a ma dreta s’accedeix  a l’entrada del monestir a on est pot comprar : crespells, mantegats, rotllos d’anís, corets dolços, pastes de té i per Nadal també fan torró. La veritat que es dolços de Santa Clara son molt apreciats per la gent.  Hi ha una tradició mallorquina de portar ous a Santa Clara pels nuvis per demanar a la Santa que no plogui el dia del casament. A vegades s’acumulen dotzenes de ous al claustre que han de ser repartits pels pobres.

No més sortir del convent, al carrer de Sant Alonso, prop de la cruïlla amb el carrer de Can Dusai, trobam la capelleta 22 que acull un bust del sant jesuïta.
Ara el guia ens va portar cap a la 23, al carrer de Monti-sión, a on es troba, a la cruïlla amb el carrer de Can Dusai altra capelleta del antic viacrucis que representa la Passió quan Jesús conhorta les filles de Jerusalem.
Admirarem la façana del portal de l’església de Monti-sión, una joia barroca molt ben conservada. 
I el nostre company, Embat, que es una enciclopèdia cultural, ens va contar una llegenda sobre el carrer del vent que està al costat de Monti-sión, un carrer que des d'antic té fama de ventós, l'Arxiduc el descriu així: “deu el nom a la situació que fa que hi circuli un fort corrent d'aire, fins i tot en els dies sense vent”.
Diu el cançoner popular:

“En es carreró des Vent
                                                        és tot l'any que sempre hi bufa.
                                                           
                                                             Al·lots juguen a baldufa

                                                           perquè hi passa poca gent.”

També al carrer del Vent, una curta i estreta via que va des del carrer de Monti-sion al de Sant Alonso, a la paret lateral de l'església, s'hi reconeix, tapiat, un antic portal que donava accés al temple. Aprofitant aquesta referència, una llegenda explica el nom d'aquest carrer:

“Un bon dia, el Bon Jesús i el Dimoni decidiren repartir-se les ànimes dels feligresos de l'església de Monti-sion. El Bon Jesús digué al Dimoni que esperàs fora mentre li treia la meitat de les ànimes per l'antiga porta que s'obria al carreró lateral. El Dimoni esperà en aquest carrer, davant la porta. Però el Bon Jesús tapà el portal, tal com avui es pot veure i així salvà totes les ànimes. Davant tal fracàs, el Dimoni quedà rabiós i, bufant amb la força d'un vendaval, donà nom al carrer del Vent”.  Doncs ja ho sabeu.

Caminant pel carrer de Sa Calatrava , al arribar a la cantonada amb el carrer del Bastió d’en Berard, varem veure una senzilla capelleta del Bon Jesuset de la Calatrava, a on figura un plafó ceràmic on apareix Sant Cristòfol (patró de Sa Calatrava) travessant el riu, amb el Nin Jesús damunt les espatlles, anam acabant, aquesta és la 24.
I arribam al carrer del Bastió del Príncep a on podem apreciar la 25ena. una capelleta amb plafó ceràmic imitant els frescs romànics representant Sant Joan Apòstol.
A devora la plaça de la porta des camp, al carrer de Santa fe, hi ha la capelleta número 26. Es tracta de un plafó ceràmic prop d’un dels laterals de l’església de santa Fe, en que apareix la Mare de Déu amb el Nin Jesús als braços.
Aquí, en aquest punt, amb l’explicació que ens va donar el nostre company sobre aquesta capelleta, varem acabar la nostra ruta cultural de “les Capelletes dels carrers de Palma”. Ens va faltar visitar-ne tres més: una del Sagrat Cor que es troba sobre el portal d’accés a l’hospital General, que data del segle XV; la segona, un relleu de L’arcàngel sant Gabriel que es troba al carrer de la Concepció i la darrera que es un plafó de ceràmica del Cor de Jesús, que es troba a la antiquíssima porta de l’antiga murada musulmana, coneguda amb el nom de La gabella de la sal, al carrer de la Mar. Com que no venia bé anar-hi per l’itinerari que havia preparat el nostre guia, varem quedar que les visitaríem privadament cada un de nosaltres (aquestes imatges son de la Guía).
L’aplaudiment fervorós i unànime que tot el grup de ratapinyades va oferir al nostre guia, l’obligà a llevar-se la gorra per saludar fent reverències, al temps que multitud de monedes anaven caient al fons del seu capell en senyal d’agraïment al nostre cap. Al final, quan va fer el recompte de les monedes, ens va dir que no li bastaven ni per l’autobús... i nosaltres que creiem que li havíem pagat un dineral amb monedes de un cèntim!.  Al menys el varem convidar a dinar. Jau vol!.

Una caminada de uns quatre quilòmetres per la ciutat antiga de Palma veient coses molt interessants, a on hem aprés que convé de tant en tant caminar amb el cap alt per adonar-te dels signes culturals, curiosos, antiquíssims, de llegenda i interessants que hi ha per descobrir.
Fins la propera!.

(Vull agraïr al meus companys "Embat" i "Trigo", la col·laboració que han prestat en la redacció d'aquest post el primer, i en les fotografíes el segon).

 

4 comentarios:

  1. Molt bona i interesantíssima feina. Enhorabona ! Si no tens inconvenient ho comparteixo a FB

    ResponderEliminar
  2. M'ha encantat aquest pots, quan menys, molt curiós, i es cert, que caminem mirant el terra, o al menys, el que tenim a la nostra "alçada de vista", i ens perdem moltes altres coses que ens envolten: edifics, gàrgoles, ... "capelletes", mai ho havia vist així, sempre havia pensat que eren símbols religiosos i mai ho havia vist com un símbol históric, que també ho és.
    M'agradat molt, la veritat. També m'grada les noves formes de veure una mateixa ciutat.
    Salutacions,
    Antonia (enmenorca.wordpress.com)

    ResponderEliminar
  3. Trabajo buenisimo. A mi que tambien me gusta mirar por encima de las orejas, al pasear por la Ciudad puedo decir que muchas de las imagenes no las habia visto antes. Me ha gustado mucho. Enhorabuena. Sigue mirando y rebuscando.

    ResponderEliminar