MANERA D’ESTAR A LA TAULA.



Mira per on que ha caigut a les nostres mans un llibret que va fer l’insigne mallorquí, escriptor, pintor, delineant, arquitecte, professor, astrònom i músic entre altres facetes, Pere d’Alcàntara Penya a l’any 1886, que es diu: “La cuina mallorquina. Col·lecció de receptes de coc, de cuinera, de pastisser, de reboster, de licorista, de cafeter, de curandero i de doctor de solei”.

D’aquest llibret, ens ha cridat l’atenció un apartat que es diu “manera d’estar a la taula” a on Pere d’Alcàntara, ara fa 127 anys, donava una sèrie de consells que no convé oblidar.

Diu l’autor, que a la taula és el lloc on més deixa veure un home els modals fins i la bona educació; així, doncs, ha de saber fer els honors, si fos a ca seva, i servir, particularment a les senyores, si fos  a casa d’altra. Una persona resolta, sense aquesta etiqueta ridícula que fa anys s’acostumava, que atengui a tots, que trinxi i reparteixi amb coneixement i delicadesa, i que faci els presents i obsequis que deu a les persones de distinció, és un home del qual es té sempre un bon record i que captiva l’atenció de les persones a qui ha dispensat el favor o el deure de servir.

La pressa per asseure’s, l’elecció de lloc que no pertany o que té més comoditat, fixar la vista en els menjars, una ostentació de tenir molt d’apetit, un aire golós, servir-se sense esperar que els toqui el torn, començar a menjar abans que no ho facin les persones de més distinció, tenir les mans en continu moviment i els dits mullats quasi sempre, són acció grosseres, que posen en ridícul qui les faci. No saber trinxar el plat que tingui davant, equivocant el que ha de servir-se amb cullera amb el que ha de partir-se amb Ganivet, tallar de diferent manera els peixos, els aus, etc., no saber pelar i partir les fruites i pastes, són menudències que si es fan amb malaptesa demostren la humilitat del naixement o l’abandó d’educació.

Per això -diu en Pere d’Alcàntara-, volem donar una petita idea dels principals deures i respectes que s’han d’observar per fer els honor d’una taula, i per guardar-hi la compostura i la decència que ha de tenir tota persona ben educada.

-      No servir-se dos plats amb la mateixa cullera, forqueta o Ganivet, i menys amb la cullera de tots.

-      No esquitar amb la salsa a les persones del costat.

-      No sollar les tovalloles trinxant o servint vi, ni el torcaboques a força de torcar-se els morros i els dits.

-      No rompre, xuclar ni pegar cops als ossos per treure’ls el moll.

-      No embrutar-se els dits, ni agafar amb ells cap tallada ni cap os.

-      No fer renou menjant o bevent.

-      No menjar gaire aviat ni massa poc a poc, perquè la primera cosa demostra que només s’hi ha anat per menjar i la segona, que no agraden els principis i així s’entreté el temps.

-      No ensumar el plats ni posar defectes als aguiats.

-      No trossejar el pa amb les dents ni fer-ne molt de trossos.

-      No bufar a res per calent que sigui, sinó esperar que refredi.

-      No gastar bromes pesades ni tocar ningú amb els peus.

-      No estar sempre muts, ni treure tampoc conversacions tristes, sinó alegres; però amb decòrum i cuidant d’evitar personalitats.

-      No fer-se netes les dents amb la forqueta o amb el Ganivet.

-      No menjar de tots el plats arreu, perquè guanyaríem fama de tragons i llépols.

-      No demostrar preferència per cap plat sense donar raons que hi donin suport.

-      No dir les faltes que per casualitat faci l’encarregat de trinxar i servir.

-      No tossir, sonar-se ni fer uïssos damunt la taula, sinó a un costat i duent-se el mocador a la boca.

-      No demostrar estranyesa per cap plat encara que mai l’hagin vist.

-      No asseure’s ni aixecar-se de la taula abans que no faci la majoria.

-      No oblidar-se, per fi, que la falta més petita comesa a la taula, és un defecte capital que pega molt malament i desacredita qualsevol persona.

Complim tots aquets consells?.