SÓLLER-CAMI VELL DE DEIÀ-MULETA-SÒLLER.

Una excursió llarga (16 quilòmetres) no gaire difícil, molt maca, com totes les excursions per aquest indret, i també molt completa perque puges, davalles, camines per terra, asfalt i en el darrer tram pots practicar Nordic Walking ràpid des de el Port a Sóller.

Partim de Sóller a on uns han arribat en bus i altres en cotxe. Des de la darrera parada del TIB  tornam un poquet  enrere caminant per la carretera principal en direcció Palma fins que trobam la rampa del vell camí de Sóller a Deià. 

Hem tingut sort perque fa un dia esplèndid amb una temperatura molt agradable malgrat a la humitat que hi ha a aquestes hores pel vall de ses taronges.

Les primeres rampes son dures perque s’enfilen de von de veres amb un rost de collons de mico, que en no res te permeten albirar el poble allà baix.

Els cans avisen de la nostra presència per on anem caminant. 

Ens aturam un poquet per agafar l’alè i poder contemplar les muntanyes que ens envolten ja molt conegudes pel grup: El Penyal des Mix Dia, Els Cornadors, L’Ofre, Alfàbia, Puig Major...

Continuam la marxa per l’antic camí de Deià i veiem la cruïlla del camí empedregat que cap a l’esquerra, portava a les diligències a l’hostatjaria que en temps passats es trobava en aquest lloc. 

Noltros però, continuam pel camí i travessam les vies del tren per agafar l’antic camí de Castelló en direcció a Deià.

Ara la cursa es fa molt agradable per un camí de carro que transcorreix per un bosquet d’alzines, garrovers i pins que a vegades es deixa albirar, però bastant enfora encara, el Port de Sóller.

Son les 11’- del matí i el Degà del grup dona l’ordre de descansar per berenar, un berenar que ningú de noltros te per costum fer-ho, però que en les excursions es sagrat. 

Entrepà de sobrassada, qualque empanadeta, fruita... cada un s’empassola el que vol. 

Estiguen asseguts al camí han passat uns cavallers que, segons ens han dit, practicament cada dia fan el mateix recorregut partint de Sóller. Ha de ser tot un plaer recorre aquest caminet muntat a cavall.

Noltros hem aixecat la berenada i hem continuat la marxa fins quehem sortit a Ca’s Xorc, l’hotel rural que ara romandre tancat.

En aquest punt hi ha hagut un conclave per veure per a on tiràvem, perque estaiem en una cruïlla de camins am un rètols que senyalaven cap a Sóller a la dreta i cap a Deià a l’esquerra, i com el nostre objectiu era arribar a Muleta al Port de Sóller, em agafat cap a Deià, pel camí de Castelló, a la recerca de Ca’n Prohom i l’Ermita.

En 15 minuts ja hem vist el pi de l’ensaïmada de C’an Prohom i en no res hem estat davant l’ermita en roines que s’aguanta de peu, no sabem com (no ens estranyaria que un dia d’aquets fotés tot per avall, abans de que el Consell es decideixi començar la seva restauració, com llegirem fa poc que havien aprovat).

Continuem la marxa fins sortir davant Son Bleda per caminar un poquet cap a l’esquerra per la carretera i agafar el camí que ens portarà al Refugi de Muleta al Port de Sóller, a on pensem dinar del que cadascú porta a la seva motxilla.

Aquest tram fa von caminar fins que arriba un moment que has de deixar el camí per girar cap a l’esquerra i agafar la sendera que senyala “Refugi de Muleta”.

Ara tot es davallada encara que per la sendera fa molt mal caminar per la quantitat de còdols que has de anar trepitjant ben alerta de no relliscar per lo llenegadís del terreny.

En 30 minuts arribarem al refugi i ens hem col·locat en una taula afora, al soleiet, per a dinar amb unes vistes extraordinàries. Tot un privilegi el que tenim els mallorquins.

Les cerveses ben fresquetes i els cafès que ens han servit al refugi, han fet que recuperéssim les forces després dels 12 quilòmetres que portàvem a les cames. Ens faltaven els 4 que separen el Port del poble de Sóller.

Davallant des de el Far de Muleta, crida l’atenció el silenci i la soledat des Port ara en l’hivern. No hi havia ningú. Tot estava tancat... quina diferència amb el mesos d’estiu. El passeig des de Muleta al Port ha estat tot un plaer, mirant, contemplant i xerrant de les nostres coses. Mira per on que ens hem assabentat de lo que vol dir un “Carajo”, que la majoria no ho sabía, i lo de “força al canut” que no ve del que la gent es pensa...

Els que havien vingut en bus no han volgut caminar fins al poble i s’han estimat més agafar-ho al Port.  I els que tenien el cotxes a Sóller han decidit caminar els 4 quilòmetres que gairebé hi ha des de el Port, amb la técnica del Nordic Walking molt ràpid, distància que han cobert en gairebé 20 minuts.

Ala idò, una bona excursió que ens ha permet aprimar-nos 2 quilos fins l’hora de sopar.

Fins la propera!. 

 (Fotografies: Miquel Barceló i meves)