I ARA, SANT VALENTÍ!.

(Embat).El vell costumari Amades pel mes de febrer parla de tronades, neu, fred, vent i febres. Al camp s’exsecallen els arbres i s’entrecaven els horts, a la costa es calen les nanses i els palangres per agafar llagostes i besucs, als pobles i ciutats els infants feien volar estels, a la muntanya celebraven els naixements dels xots i cabrits i els antics pastors consideraven aquest temps com el millor per atacar i esvair els llops, practiques que podrien ser hereves de les lupercalies romanes. 

Al mes de febrer s’hi celebra La Candelera, festa de purificació que coincideix remarcablement amb l’esperit de les primitives lupercalies romanes.  Sant Blai, advocat contra el mal de coll. Santa Àgata (o Agueda), advocada de les dones en general i especialment de les qui crien. Santa Apolònia, venerada contra el mal de queixal i patrona dels dentistes. Santa Eulàlia, filla i patrona de Barcelona. De Sant Valentí se’n parla poc, les fadrines i vídues anaven a visitar la imatge del sant per tal que els fes trobar un bon casador i si eren casades amb mala harmonia matrimonial li demanaven portar la pau a la llar.

Tant al costumari com a les celebracions trobam referència a les “lupercalies romanes”, i... què eren? 

Al s. II a C., les festes Lupercalies es celebraven en honor de la Lloba Capitolina que amamantà a Romulo i Remo, els romans creien que la lloba en realitat era un faune anomenat Pan Liceu o Faune Luperc que havia pres la forma de lloba per a criar als nins. Els sacerdots Lupercs (amics dels llops) cada 15 de febrer sacrificaven una cabra i un llop (o un ca), els escorxaven i tallaven les pells en tires fines amb les que feien fuets i sortien nus pels carrers esquitxant de sang i donant fuetades a tothom qui podien i si et tocaven o tacaven restaves purificat i llest per a poder procrear. També per aquestes festes els fadrins i fadrines es reunien a la plaça (foro) i posaven dues urnes, una pels homes i una per a les dones, es treien noms i es formaven parelles i les així formades tenien llicencia per a conviure un any sencer, si la cosa funcionava podien casar-se i si no, no passava res, ho tornarien a provar un altre any. 

Passava el temps i l’any 494, ja a la era cristiana, el Papa Gelasi I prohibí i condemnà la celebració pagana de les festes Lupercalies, volgué cristianitzar la festa i la substituí pel dia 14, data en la qual morí martiritzat un cristià de nom Valentí a l’any 270 d. C. Les celebracions lupercalies s’anaren convertint en una processó de candeles demanant, amb càntics i lletanies la mateixa protecció contra la mort i a favor de la fertilitat que abans procurava el Faune Luperc, ara dirigida al sant màrtir. 

A la Roma del s. III es prohibia el matrimoni dels soldats, es creia que els homes fadrins retien més al camp de batalla que els casats ja que no tenien lligams emocionals, es en aquestes circumstancies quan trobam la figura de Valentí, un sacerdot cristià que davant tal injustícia decideix casar les parelles sota el ritual cristià d’amagat de les autoritats romanes. Assabentades aquestes de les practiques del sacerdot, el detingueren, el jutjaren i el condemnaren a mort, mentre estava pres, el seu vigilant tot burlant-se, volgué posar-lo a prova i li demanà si seria capaç de tornar la vista a una de les seves filles, Júlia, cega de naixement, el sacerdot acceptà i en nom del Senyor obrà el miracle, el romà i tota la seva família es convertiren al cristianisme però no pogueren alliberar a Valentí del seu martiri, fou decapitat un 14 de febrer.

La llegenda diu que durant el seu captiveri Valentí donava lliçons a Júlia i se n’enamorà, el dia abans de la execució li deixà una nota de comiat signada amb les paraules “del teu Valentí”, aquest seria l’origen de les postals i cartes que s’envien els enamorats a l’actualitat.Les restes mortals de Sant Valentí es conserven a la Basílica del seu nom a la ciutat italiana de Terni.

Més tard s’anaren creant llegendes per a explicar que Sant Valentí era el protector dels enamorats, una forma d’amagar l’antic ritu de la fertilitat, i han arribat fins als nostres dies, ara ja no ens agrada que ens fuetegin amb tires de pell sagnants, estam a la època del consumisme i és més rendible per a les grans empreses que ens gastem els doblers en felicitacions, regals, pastissos i corets vermells.

Probablement Sant Valentí no existeix, deixa de preocupar-te i estima tot l’any.