viernes, 27 de marzo de 2015

POEMA D'UN PARE AL SEU FILL.






poema d'un pare al seu fill.
Motiu , 40 aniversari

11-Abril-1.975


Oronelles que al Cel vetlau
cridau als vuit vents del món,
llevant, xaloc i migjorn; llebeig, ponent i mistral,
tramuntana i gregal,
que un minyó gojos i cridaner
ha entrat dins nostra vida,
prenyada de joventut,
que esperava l’arribada
d’un nou vent que sacsa
branques d’ametller,
i sembra desitjos de futur.

Va ser començant l’estiu
quan el Sol il·luminava
una llar de pluja, amor i foc,
donant escalfor al bressol
que els teus pares vetlaven,
com tresor conquerit
a la vida i a l’amor.

De que frisau oronelles
si el nostre fill ens dona
desitjos i alegries,
per omplir almuds i barcelles,
de goig endolcit;
cantau al vent barrejat
de núvols reflectits,
que un dia arribarà
alegria a la teva llar.

Un dia partires
cercant un niu per omplir
de lliris i gessamins,
atrevesares cards i ortigues
i arrambares un vaixell,
escodrinyares la mar
blava com el Cel
i arribares a port
amb polsim de carbonissa,
que entra per retxilleres
de dubtes enlairats.

Colors llampants de papallones
et mostraren el camí
i seguint cridoría de cigales,
arribares a la flama
i construïres una llar,
amb persones estimades,

i així,

tal vegada un dia
el caliu que transmet
l’escalfor del teu cor,
aproparà un record
de pares estimats,

i així,

tal vegada un dia,
la tendresa d’un infant,
que travessa serres i penyals,
serà penyora de petjades
que mostren el camí
que un dia férem junts


T’estimam


ABRIL-2015
(Miquel Bauzá)


No hay comentarios:

Publicar un comentario