LA PRESÓ DE L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL.

Havíem quedat amb el Rector de Sant Miquel perquè ens mostrés la presó que encara es conserva a l’antic campanar.

Molt amablement el Pare Toni ens va parlar un poc primerament de l’historia d’aquesta Iglesia que és la més antiga de Mallorca. 

De fet, el Rei en Jaume quan va poder entrar amb les seves tropes al recinte emmurallat de la ciutat una vegada vençuts els moros que l’habitaven, va fer dir la segona Missa a Mallorca precisament en aquest lloc on estava edificada la mesquita major de la “Madina Mayurqa” (la primera va ser a Calvià a on es troba la capella de la Pedra Sagrada).

Aquesta mesquita, després de realitzar unes petites reformes, va ser utilitzada al segle XIII con temple cristià fins que un segle després es va esbucar per edificar una l’església d’estil gòtic que va ser reformada gairebé per complet tres segles després amb els cànons de l’art barroc. 

D’aquella reforma portada a terme l’any 1632, quan la Ciutat de Mallorca vivia unes de les seves èpoques més convulses amb les baralles entre els Canamunts i Canavalls i els crims, duels i cruels execucions exemplars quotidianes, només queda la planta de l’església, la portalada barroca i el campanar.

Precisament al campanar encara es conserva una càmera que va servir en aquella època de presó de contenció pels reus a qui es disputava la vàlida de l’església i romanien allí fins que el jutge pronunciava el “gaudeat” o no “gaudeat”. 

Tots sabem també que els Comissaris Reials no tenien jurisdicció a l’església i per això molts que sofrien persecució s’amagaven  cercant l’empara eclesiàstica.

Així sabem que en aquest lloc va estar confinat el Bisbe Pere Pont quan precisament els comuners el perseguien atroçment.  

Però no obstant amb l’empara eclesiàstica, no vol dir que algú desitgés prendre’s la justícia per la seva mà, com va ocórrer amb un Miquelet que es trobava en aquesta presó engrillonat per donar mort a un Dameto i va morir acoltellat per uns individus que entraren per la força per matar-ho.

Aquesta càmera d’uns 3x3 metres es conserva perfectament. 

Encara hi ha les argolles per fermar als empresonats, el forat per on els passaven el menjar i les inscripcions que els presos varen fer per les parets durant la seva reclusió. 

Unes al·ludint al còmput del temps passat entre reixes mitjançant les clàssiques línies horitzontals. Altres, amb signes i dibuixos tant religiosos com simbòlics. 

El Rector Gómez amb una pila en la mà, ens en va mostrar moltes d’elles.  N’hi ha una molt curiosa d’un italià que es llegeix perfectament perquè està feta amb lletres majúscules cursives que diu: “PAZIENZIA, O MÍA SORTE SE IL CIEL MI PERMETTE/CHE IO PATISSCHA DESDICCE Og MI GIORNO PIV FORTE/ FILIPPO ANTONINI/1619”.

Uns investigadors de la UIB estan fent ara un estudi de totes les inscripcions i dibuixos que es troben en aquests murs, ens va dir el Pare Toni, ens sembla que el seu resultat serà molt interessant.