PUIGPUNYENT-SA CAMPANETA.

Una excursió circular, molt maca, gens difícil, de 12,500 quilòmetres de caminada.

El dia estava estirat i feia un bon soleiet, un bon dia per anar a passejar pels voltants de Na Fàtima

Una vegada deixat els cotxes al Poliesportiu de Puigpunyent, partirem totduna cap Es Coll des Grau. La pujada es fotuda, uns 4 quilòmetres de pujada entre boscos de pins, alzines i garriga, però serveix per encalentir els motors i desondir  ses frontisses i com les vistes es fan cada vegada mes maques, no te’n dones conta i en no res arribes d’alt.

Ara no mes es tracta de seguir l’ample pista que ens portarà a la possessió de Campaneta.

En no res, a la dreta d’amunt uns bancals ja veiem la Possessió i en crida l’atenció uns enormes lledoners (es troben catalogats pel Govern com arbres singulars) a l’entrada de la casa ara convertida en agroturisme.

Ens trobam a 560 metres d’alçada en ple cor de la Serra de Tramuntana, a 4 quilòmetres d’Esporles, en la zona anomenada “Vall de Superna”. 

Aquestes cases van ser construïdes al principi del segle XVII i encara conserven tot el caràcter arquitectònic d’aquell temps: la clastra, la capella i la seva tafona.

La Casa, amb el terrà de ceràmica i el sostre amb bigues de fusta, consta de tres plantes. 

Ara, aquest agroturisme ofereix cinc habitacions totalment reformades  amb bany privat i uns salons amb llar de foc que fan l’estància en aquest indret summament plaent.

Llàstima que no en poguéssim quedar-nos a dinar perque encara no havíem ni berenat, però el menú que oferien de cuina mallorquina ens va donar que pensar.

Una vegada aquí, val la pena visitar “Sa Font des Pí” i “Sa Font de So na Jaume” amb el seu aljub.

Després de descansar i parlar amb els propietaris del agroturisme, hem tornat agafar el camí vell que porta fins d’Estellencs, que per cert, hi ha qualque tram de pedra en sec que es una obra d’art.

Caminant pel alzinar ens desviarem un poquet per veure les restes  de l’antiga Ermita de Sant  Nofre que es troba en el predi de Son Forteza, possessió per les cases de la qual passarem d’aquí un moment. 

Aquesta Ermita va ser fundada l’any 1660 per l’ermità Jaume Català, natural de Selva. Aquest anacoreta havia començat la seva vida solitària a l’Ermita Mayor de Trinidad i els seus superiors li varen enviar a construir-la. Va ser restaurada a l’any 1811 pel propietari de Son Forteza, el canonge Príam de Villalonga i ara es troba totalment esbucada. Les vistes des de aquest recó son fantàstiques amb el mar  al fons.

Tornant enrere per la sendera que ens ha portat fins aquí, pasam també per “Sa Taulera” unes cases en roïnes a on se feien teules en l’antiguitat.

Ara ja no més ens queda agafar de nou el camí que puja de Puigpunyent fins arribar al “Trescollat”, un encreuament que enllaça pel camí vell d’Estellencs.

La davallada pel camí cap el predi de Son Forteza fins a Puigpunyent a on havíem deixat els cotxes, ha estat un plaer.

Una excursió fàcil i tranqui-la  que ens ha servit per oblidar-nos, per uns moments, dels problemes que tenim tots els espanyols pel mal cap dels nostres polítics.

Amén. 

                         (Fotografíes: Vicenç Trias).