Avui, dia ventós, hem acordat anar al Pla de Sobremunt d’Esporles pel Pas de Na Lluïsa, i per això quedarem a l’aparcament de la Granja d’Esporles per després pujar amb tres cotxes per la carretera Esporles-Puigpunyent fins al km. 5, a on hi ha una petita endinsada per aparcar-los.
Ara només faltava agafar els tapins i caminar un poquet fins a trobar el “Pou del Pla de Baix” que està pujant a l’esquerra, devora sa carretera, just davant de la barrera de Ca’n Noguera i Ca’n Xemeneia que botam sense complicació.
Aquesta excursió es pot fer amb moltes variants. Noltros hem decidit només pujar fins al Pla de Sobremunt, davallar pel camí asfaltat i fer la volta sencera del penyal de Sobremunt per sortit al mateix lloc d'on partim.
Ara només faltava agafar els tapins i caminar un poquet fins a trobar el “Pou del Pla de Baix” que està pujant a l’esquerra, devora sa carretera, just davant de la barrera de Ca’n Noguera i Ca’n Xemeneia que botam sense complicació.
Aquesta excursió es pot fer amb moltes variants. Noltros hem decidit només pujar fins al Pla de Sobremunt, davallar pel camí asfaltat i fer la volta sencera del penyal de Sobremunt per sortit al mateix lloc d'on partim.
La cultura de sa “Pedra en sec” que hi ha en aquest indret es digne de veure, com podreu apreciar en aquest videoclip al que hem posat la banda sonora d’una versió de “Local Hero” d’en Jaume Tugores, un del guitarristes millors del moment, fill del degà del nostre grup excursionista. Que ho gaudiu...
Ala idò, camina que caminaràs aviat ens trobem amb la pista encimentada de Ca'n Noguera que anam pujant, tira-tira, on es pot observar encara un bocí de l’antic camí i el pont que també es conserva.
Deixam a la dreta el portell de Sa Vinya i després de botar dues barreres més, seguim darrere del company que ja ha fet aquesta excursió per un camí de carboners que s’endinsa dins el bosquet, havent de botar de tant en tant pins que es troben tombats pel temporal que hi va haver fa un parell d’anys i que tallen el camí.
Aquest camí el deixarem en uns minuts per agafar una sendera que es troba ben fitada juntament amb fletxetes vermelles que hi ha per tot arreu.
Començam a veure la primera sitja de carboner i un pou de vena que segons hem llegit data del segle XVIII, es tracta d’una construcció de paredat comú d’uns vuit metres de fondària, digne d’admirar.
En un parell de minuts de caminar per l’espessor del bosc, trobam unes roïnes del que va ser una casa de dues plantes coneguda per S’ermita, que en realitat no ho és, perquè no es troba reconeguda en l’antic llibre “Mallorca Eremítica” que recull totes les dades de les ermites que hi ha hagut a l'illa i que ja tenim recopilades a aquest blog baix el títol (clicau) “LAS ERMITAS DE MALLORCA”. Podria tractar-se de l’antiga casa des Rafalot però no d’una ermita.
Aquí berenarem aprofitant que en aquesta zona no hi bufava el vent.
Entre els pins podíem veure l’altura ja considerable que havíem aconseguit. Trescant, en no res arribam al Pas de na Lluïsa, que es tracta d’un estret pas entre dues enormes roques, digne d’admirar, que et porta al Pla de Sobremunt.
No és difícil el pas llevat del darrer tram on has d’emprar les mans per poder accedir al darrer graó.
Estem al Pla de Sobremunt, un lloc únic per contemplar els vestigis de la gran activitat carbonera que es va desenvolupar en l’explotació d’aquest bosc des de l’any 1567, data que es documenta per primera vegada la fabricació de carbó en aquesta zona.
Les vistes són extraordinàries i després de descansar un poquet per gaudir-les des del penya-segat, ens girem per introduir-nos a l’interior del pla entre les roques i pedres que hi ha al bosc d’alzines que conforma tot el Pla de Sobremunt, per poder imaginar l’activitat que es va dur a terme en aquest indret.
Els ranxos dels carboners es conserven encara perfectament.
Les sitges, amb les barraques devora elles on el carboner es passava els dies i les nits vigilant la combustió del carbó, encara parlen per si soles.
Amb les sitges i barraques, hem vist, forns de pa, aljubs per conservar aigua, basses... i tota la cultura de la pedra en sec que és patrimoni de la nostra illa.
Ara la caminada per aquest bosc és un vertader plaer.
Llegim que “Sobremunt és una antiga possessió del terme d’Esporles, que confrontava amb Es Verger, Son Noguera, Son Arboç, Son Don i Son Roca.
El 1661 pertanyia a Bartomeu Arboç. Tenia cases i era dedicada a olivars.
El 1685, era ja dividida en dues possessions, totes dues dites Sobremunt, una valorada en 4.500 lliures i l’altra, en 4.200.
El 1996, en deriven Es Pouet de Sobremunt i Sobremunt, situada entre Ca'n Manenta, Ca na Lluïsa, Es Verger i Ca'n Fava” (GEM).
Seguint el camí per dins el bosc, sortim a una petita explanada d’un camí asfaltat devora un xalet.
Continuam davallant i una vegada a baix de tot, agafem el camí de la dreta que vorejant el penyal del Pla de Sobremunt, passa devora unes possessions on hem dinat en companya d'una parella d’ases que s’han obstinat a acompanyar-nos una bona estona caminant amb noltros, per tornar altra vegada pel camí de carboner que havíem agafat el matí.
Les mateixes barreres, les Cases de Ca's Metge i altra vegada ens trobam amb la barrera del “Pou del Pla Baix”, devora la carretera a on hem deixat els cotxes.
Uns cafetets a Esporles han posat el punt final a una jornada de sana companyonia.
En total 5 hores d’excursió, amb 2,35 hores de caminada efectiva i uns 9 quilòmetres de distància.
El millor, veure la cultura de Sa Pedra en Sec dels nostres avantpassats. El pitjor, la davallada per les rampes asfaltades.
Salut per a tots!
No hay comentarios:
Publicar un comentario