martes, 2 de febrero de 2016

VALLDEMOSSA-DEIÀ-MULETA.


Una ruta de dos dies. La primera jornada anirem des de Valldemosa fins a Deià per dormir al Refugi de Ca’n Boi i el dia següent partir cap el refugi de Muleta al Port de Sóller a on arribarem a l’hora de dinar.  Així doncs pensam fer en aquets dos dies que se presenten assolellats, uns 19 kilòmetres per uns dels llocs mes macos de la Serra de Tramuntana.

La pujada cap el Cingles de Son Rulla’n la farem pel Pla des Pouet.

Ala idò, arribam amb el TIB a Valldemossa i cerquem la sendera devora una reixeta que, després de saltar un botador, comença la pujada amb forta pendent que et porta en gaire bé una hora al Pla des Pouet, una explanada d’alzines preciosa on hem aprofitat per berenar. De seguida arribem als bancs de pedra que l’Arxiduc va construir al costat del camí, en el Coll de Son Gallard, perque la gent pogués descansar i gaudir d’aquell lloc.


Hem continuat l’ascens al Puig Caragolí pel camí que porta directament cap els “Cingles de Son Rulla’n”, una vegada visitada Sa Cova de S’Ermità Guiem que es conserva perfectament cuidada.


Al arribar al cim, els núvols passaven fregant el Cingle, encara que no t’impedien albirar la magnífica vista que des de aquell lloc es pot contemplar, pràcticament tota la costa Nord.


“Sa Foradada”, “Son Marroig”, El Port de Sóller... Baix Deià i allà enfora Muleta, el nostre destí de demà.


Seguint el rètol que indica “Deià” hem començat la davallada cap el poble.

Una forta, incomoda i emprenyosa davallada que qualcú, en un moment determinat, ha tingut que emprar fins i tot el recurs de la panxa. 

Posar el cul es una cosa normal, però davallar de panxa encara no l’havíem vist mai. Però cada un es cada qual.

I gràcies a Déu que el terreny no estava humit perque si no la davallada s’hagués fet verdaderament complicada. 

Poc a poc, per aquest ombrívol penya-segat, hem anat davallant fins arribar al poble. Sigui com sigui, sempre arribam...fins ara.


Una caminada pel poble i cap al refugi de C’an Boi a on havíem reservat plaça. Allà, després de una dutxa reparadora, hem recuperat forces amb un bon sopar abans de anar a dormir en un lloc comú, a on els sorolls i olors d’humanitat serveixen de tractament per dormir be.

A la matinada, s’han xeicat qualcuns queixant-se de mal als genolls, altre li feia mal el cul i altres patien cruiximent general que s’ha anat passant amb el berenar que ens ha servit l’al·lota encantadora encarregada del refugi.

Eren d’amunt les 9 de matí quan hem començat la segona etapa Deià-Muleta. Al refugi de Muleta teníem reservat també taula per dinar amb dos companys que no han pogut venir a fer sa ruta.


No més passar el camí que sen va cap a “Ca l’Abat”, de seguida trobes un pal del GR221 indicant el començament del “Camí de Castelló” en direcció a Sóller.


Aquest es l’inici, ho agafem i comença’m a pujar. El “Camí de Castelló” és una sendera de ferradura d’origen medieval que durant els segles ha permès la comunicació de tota la zona compresa entre Deià i Sóller: Són Coll, Ca’n Miquelet, Ca’n Prohom, Són Mico, Ca’n Carabasseta, l’Heretat...


Després de la pujada inicial, mentre vas caminant, vas veient LLucalcari, la Cala de Deià, “Sa Pedrissa”...fins que arribes a “Son Coll” i des de aquí, el camí va ascendint lleugerament en direcció a la finca “Ca’n Miquelet” pel bosc on es troben varies barraques de carboners i rotllos de sitja a on feien carbó en l’antiguitat.


Continuant per Ca’n Prohom ens hem desviat un poquet del camí que porta a l’ermita perque l’estan rehabilitant. 

No agafarem el “Camí des Rost” que es dirigeix en descens cap a Sóller, sinó que hem sortit de nou a la carretera que baixa fins a Deià i després de caminar uns cinc-cents metres, ens hem desviat per la garriga a la dreta en direcció a Muleta seguint una sendera que està perfectament senyalitzada.


Al cap de unes 3 hores, després de parar-nos a berenar, hem divisat el Far de Sóller que està situat en la bocana del Port i que es a on anem noltros.


Ara no més ens quedava continuar la sendera fins arribar al Refugi. Allà ens estaven esperant els dos companys amb la taula preparada.

Uns macarrons i pollastre rostit ha estat el tiberi que ens han preparat i després de dinar hem partit cap a Palma, uns ens cotxes i altres en el TIB.


En total dos excursions de 9,500 quilòmetres aprox. cada una, amb pernoctació en Ca’n Boi. Dues bones jornades de caminada per la natura que hem pogut fer sense cap novetat a D. gràcies.

Aconsellem aquestes dues rutes perque val la pena fer-les, seguint les indicacions que trobareu en qualsevol pàgina especialitzada.
                                  (Fotografíes: Miquel Barceló i Vicenç Trias)

No hay comentarios:

Publicar un comentario