lunes, 7 de noviembre de 2016

PUIG DES CORNADOR D'ANDRATX.


En un bon dia, amb una temperatura ideal, solellet però amb una humitat molt elevada, volem pujar fins al Puig Cornador d'Andratx, de 295 metres, una excursió curta perquè avui ens toca dinar de "menú" complint les ordres del nostre degà que està lesionat i vol venir a dinar amb el grup a "La Societat de na Fornera" d'Andratx a on hem quedat a les 14 hores.


Aparcam els cotxes devora l'Ajuntament, avui ens ha de guiar un membre del grup que és mig andritxol i un altre ja habitual que té la ruta... preparada?


Partim tots plegats per la carretera d'Estellencs, ja que abans volem veure el Molí fariner de Sa Planeta que data de 1784 i que es troba a uns 200 metres des de la carretera a l'esquerra i des d'on s'albiren unes esplèndides vistes.

Passam per la part alta del cementeri i en no res arribam al camí que es troba ben senyalitzat devora una obra inacabada fruit del desgavell urbanístic que ha tingut lloc a Andratx aquests darrers anys. Quin desastre!


Per sort el molí està en perfecte estat de conservació com ho demostren les fotografies. 


I com ens havien dit els nostres guies, les vistes cap Andratx són magnifiques.

A baix el poble, al davant la "Tortuga", al fons el Port i la Mola...


Alguns han pujat per l'estreta escala del Molí fins al finestró de dalt de tot.
 Sí, està molt ben conservat.


Després hem continuat pel camí per sortir de nou a la carretera i passam per una granja on hi havia tota classe d'animals, gallines, indiots, ovelles, cavallets, cabres... ens ha faltat però veure els porcs que segurament devien estar amagats davall d’algun porxet perquè no pot esser que no hi hagués.


De nou a la carretera hem davallat un poquet per l'asfalt per enfilar després una sendera que hi ha devora una reixeta, ara davallant cap Andratx per la part esquerra. 



Cercam el camí que voreja el Puig i l'hem trobat tot d'una, però un petit dubte ens ha vingut al cap: anam cap a la dreta o cap a l'esquerra?... 


A la fi hem decidit anar cap a l'esquerra perquè semblava que pujava i cap a la dreta davallava.

Els dos guies però ens han dit que ells pujarien en línia recta cap al cim perquè no els feia por pujar a l'aventura... els altres, no tan agossarats, continuam pel camí fis arribar devora una casa, on hem aprofitat per berenar. Un company ens ha portat nous de collita casolana que no tenen punt de comparació amb les que ens venen de califòrnia. Vaja quines nous!


Estàvem en un bosc de pins, garrovers i alzines i damunt noltros el penyal d'es Cornador. Una trucada pel telèfon als guies i ens han dit que no hi havia camí i que havien de pujar els darrers 100 metres entre roques i càrritxs.

Ells havíem fet el cim i noltros que fem... buf!, només de mirar cap amunt a alguns ja els feien figa les cames, així que vàrem decidir no pujar i esperar que davallessin els dos experimentats guies. Estàvem tan bé allà asseguts en aquell bosquet... xerrant i arreglant el món, hi ha tantes coses a comentar darrerament, que si la politica, la religió, les pensions...  i com que els dos companys aventurers no havien berenat, esperarem que ho fessin allà asseguts amb noltros.


Ja era més de migdia i qualcú va insinuar que ja era hora d'anar a fer un vermutet a un bar d'Andratx i esperar al degà que venia amb el bus.

Dit i fet. Amb algú que remugava perque havíem caminat molt poc, ens n'anàrem a cercar la carretera per després davallar al poble i seure a un bar per prendre l'aperitiu.

En no res va arribar el degà i tots partirem cap a "La Societat" on havíem reservat taula per dinar de menú, avui de primer hi havia paella, ben bona per cert, llevat per un gurmet que sempre troba que dir... però que se la va empassolar tota!


En definitiva una excursió de matinal de 3,800 quilómetres que no aconsellam fer-la per la cosa difícil que és arribar fins al cim del Puig d'es Cornador i que trobam que, la veritat, no val la pena. Això sí, la passejadeta fins al molí de Sa Planeta (5 minuts des de la carretera d'Estellencs) sí que recomanam d'arribar-hi per les vistes que s'albiren des d'aquest lloc i per contemplar el molí en perfecte estat de conservació.

Ala idò, fins a la següent que pensam serà per Esporles.

(Fotografíes: Miquel Barceló, Vicenç Trias i meves)

No hay comentarios:

Publicar un comentario