lunes, 26 de diciembre de 2016

PLANÍCIA PEL CAMÍ VELL, CAMÍ DEL RAFAL I S'ARBOSSAR.


Una variant de Planícia molt maca, encara que un poc forta, no per la distància, sinó pel rost que hi ha per pujar de bon començament els quasi 300 metres de fort pendent que transcorre pels camins que fins fa poc estaven tancats al públic.



En total quasi 9,130 quilòmetres que es fan en 2 hores i 45 minuts de caminada efectiva.




És una ruta circular que parteix del poble de Banyalbufar pel camí des Rafal, és la Costa que es troba just davant l'aparcament.


Aquest camí, ara asfaltat, puja com hem dit en un pendent considerable entre les cases i es converteix en un camí de ferradura empedrat que continua pujant i que era el que empraven les dones de Banyalbufar que anaven a collir olives a la finca de Planícia.


Arribem a una cruïlla de camins i girem a la dreta continuant cap a la finca des Rafal.


Passem la barrera que fins fa poc romania tancada i arribem a les Cases des Rafal.




Passarem per davant d'elles seguint les indicacions del GR per un camí ben definit i senyalitzat.


Ara per aquest indret el camí es planer i permet a uns quants recuperar l'alè.

Un poquet més enfora hi han unes casetes d'abelles amb un rètol que recomana silenci, cosa que respectem. 



En aquest lloc ens desviem del camí cap a la dreta per veure el mirador de Sa Talaia. 


Una passada. 


Tota la costa Nord s'albira des d'aquest lloc a 300 metres d'altura, just a baix nostre la Torre des Verger. 


Més lluny el Galatzó, la Mola de s'Esclop, la Punta de Son Serralta fins al cap Fabioler es veuen perfectament.


El dia és grisenc però les vistes, amb una mar completament en calma, són extraordinàries. Aquí, hem aprofitat per berenar. Un lloc de privilegi.


Tornem a davallar fins al camí i continuem fins a arribar a una altra cruïlla que ens porta en direcció a les cases de Planícia. 



Ara caminem pel camí "Antic de Planícia", en temps passat ple d'oliveres i ara un frondós pinar.

Arribem a les cases de Planícia i allí descansam un poquet gaudint de les vistes que s'albiren des de l'esplanada. 



Perquè no s'aprofiten les cases? Un refugi no estaria gens malament, pensem alguns.

Ara ens toca tornar un poquet enrere per agafar una sendera que puja cap a la dreta per anar cap S'Arbossar.



Pel camí trobem gran quantitat de bolets és impressionant, fins i tot caminant trobem un parell d'esclata-sangs i peus de rata.

Però com que hem vingut a caminar i no a cercar esclata-sangs, continuem el nostre camí per aquest bosc ben tupit d'alzines. 



El guia anava davant i tots darrere d'ell. Si ens arriba a amollar per allà tots sols, no sé si encara estaríem donant voltes per la quantitat de cruïlles de camins que hi ha.


Ens va fer pujar per una paret seca que botem de cul...o com poguérem, però tots l'hem botat!

Ara, per aquell camí de carro dins el bosc és tot de davallada. Un vertader plaer anar caminant per aquell indret tot menjant arbosses.


En 15 minuts arribem a les cases de S'Arbossar
 que demostren l'activitat que degué haver-hi en el seu dia a aquesta possessió.


Continuem davallant fins que ens desviam del camí que va cap Esporles, per davallar cap a l'esquerra a cercar l'antic camí de Planícia que ha estat recentment condicionat pel Consell de Mallorca, fins a entroncar amb l'antic camí des Correu.

Ja hem passat les dues i encara no ens hem aturat a dinar. 



Les protestes comencen a fer-se notar però els que van endavant volen aturar-se a on faci un poquet de Sol, ja que tot el camí hem tingut molta humitat.



Davallant cap a Banyalbufar caminam pel sender GR fins que trobem una rampa que ens porta al camí de Sa Síquia de Baix.


Aquesta sendera, ben estreta, discorre per damunt la canaleta.


Entre corrals, horts, jardins i diversos safareigs, ara la majoria buits o semi buits per la sequera que pateix l'illa.


Devora un d'aquests safaretjos que estava ben ple, hem dinat, a la fi!

Ara només hem de continuar per la balconada que dóna sobre el poble fins a arribar a la plaça de l'església i després anar a cercar els cotxes a l'aparcament.


Acordem anar fins a Esporles a fer el cafetet de fi de ruta i així ho fem.

Ha estat una excursió molt maca però un poc dura, per què no dir-ho, sobretot al començament.

La nota negativa és que el qui subscriu va perdre la seva camareta de fotos amb més de 50 fotografies de la ruta. 


Que hi farem! Sort que tenim els fotògrafs titulars que sempre fan les seves. 


Per fotografies no estarem.

Ala, bones festes i molts d'anys!

( Fotografíes: Miquel Barceló, Vicenç Trias i Xim Fuster)



No hay comentarios:

Publicar un comentario